Avui
el matí tot era diferent.
I
és que han alliberat a una amiga..
Intento
abocar tot el que sento i no puc..
Avui
sóc feliç..
Feliç
perquè en el meu petit món ha plogut
llàgrimes
d'alegria.
Sabeu
el que és riure i plorar a l'hora?
És
tan immensament gratificant que no ho puc posar per escrit perquè
els ulls negats no em deixen veure les lletres.
Em
sento ric, tan ric que us podria fer milions d'abraçades i no
acabaria mai.
Perdoneu
el meu esclat de bogeria, però us ho volia explicar...
