dilluns, 2 de març del 2015


Avui penso riure'm de la vida,
seuré al carrer i veuré passar la gent,
atrafagats i desconfiats,
contemplaré les ànimes que corren per poder atrapar el temps perdut.
Avui riuré per deixar que tot s'aturi al meu interior.
Trobar el sentit als somnis i deixar que el vent calmi.


Publicat per a

8 comentaris:

  1. Carme Rosanas2 de març del 2015, a les 10:46

    Sec al teu costat i ric amb tu una estona... ;) :D

    ResponElimina
  2. Pep2 de març del 2015, a les 10:49

    encantat de riure amb tu..

    ResponElimina
  3. Eduard2 de març del 2015, a les 11:04

    El sentit de l'humor. Potser el més humanitzador dels sentits.

    ResponElimina
  4. Sergi2 de març del 2015, a les 11:30

    Prem la pausa. Quan estigui tot net per dins, torna a prémer el play.

    ResponElimina
  5. Garbí242 de març del 2015, a les 13:09

    seure i riure sempre és i serà una bona teràpia, i riure's d'un mateix també va bé.

    ResponElimina
  6. sa lluna3 de març del 2015, a les 4:31

    Crec que farem una bona rotlada, m'hi apunto també si no et fa res, Pep!!
    Que no hi ha millor teràpia que el riure per deixar que tot torni a fluir, encara que m'agradi més un somriure.

    Aferradetes farcides de somriures.

    ResponElimina
  7. M. Roser3 de març del 2015, a les 12:11

    Riures de la vida és una gran cosa, sobretot, quan veus que la gent còrrer per poca cosa...I com diu el Joan, riure's d'un mateix, és el millor que podem fer!
    M'afegeixo a la rotllana riallera i plena de somnis.
    Bon vespre.

    ResponElimina
  8. MartinaH6 de març del 2015, a les 2:09

    Riure inclús quan no hi ha motius.

    :)

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)