L'únic que vull,
dues xancles per caminar,
un llàpis per escriure,
una mirada per compartir,
i l'immens plaer de viure en els llocs on sé que hi tinc amics.
divendres, 27 de febrer del 2015
Jo em pregunto
Des de temps antics, els pobles han cercat el seu destí. Jo em pregunto molt sovint on s'aturarà el meu petit vaixell. Ara torno sense cap tresor, només amb la lletra petita del meu petit món.
Em sembla que tots ens ho preguntem , però no en tenim la resposta...L'important és tenir una bona navegació i segur que l'horitzó resoldrem el misteri... Bon vespre.
Un viatge pel món que se'ns és desconegut i a través del qual anem acumulant i descobrint experiències i coneixements que ens seran profitosos per a la vida i que ens enriquiran en la nostra experiència personal i íntima. Tot un món, aquest petit món.
M'agrada veure't per aquí, Pep Una aferradeta ben dolça.
Ben tornat, Pep!
ResponEliminaAquest és un món on som molts els que tenim la lletra petita...
La vela alçada i on ens porti el vent, que importa on es pararà si el camí ens és prou plaent.
ResponEliminaEm sembla que tots ens ho preguntem , però no en tenim la resposta...L'important és tenir una bona navegació i segur que l'horitzó resoldrem el misteri...
ResponEliminaBon vespre.
Un viatge pel món que se'ns és desconegut i a través del qual anem acumulant i descobrint experiències i coneixements que ens seran profitosos per a la vida i que ens enriquiran en la nostra experiència personal i íntima.
ResponEliminaTot un món, aquest petit món.
M'agrada veure't per aquí, Pep
Una aferradeta ben dolça.