dimecres, 4 de novembre del 2015

aferrar un propòsit..



He vist, avui puc dir-ho, un gran somriure.
I una mirada on hi havia tota la bondat del món.
I una llàgrima vessada galta avall.
I un plor, injust, com quasi tots.

I una abraçada per aferrar un propòsit.

4 comentaris:

  1. Preciós i tendre, amb una mirada innocent i neta...Intentem que el plor no sigui mai més injust, que sigui d'alegria!!!
    Bon vespre.

    ResponElimina
  2. Una abraçada per aferrar un propòsit... M,agrada.

    Jo també te n'envio una.

    ResponElimina
  3. mentre ens quedi aquella espurna de ganes d'estendre la mà a qui ho necessita podrem anomenar-nos humans

    ResponElimina