L'únic que vull, dues xancles per caminar, un llàpis per escriure, una mirada per compartir, i l'immens plaer de viure en els llocs on sé que hi tinc amics.
dimarts, 3 d’agost del 2010
La vida passa.....
Jo sóc aquest ,
ara miro la fotografia i veig que ha passat el temps, molt de temps, o potser com ara diuen tot és relatiu.
Recordo l'infantesa, l'olor de la roba que hem posava la mare, el sabor del primer tast de vi barrejat amb sifó.
la tristesa de la pèrdua del primer company de quatre potes, la primera novia , el primer petó ...
el primer viatge.
Quantes coses que han passat ¡¡¡
Mirar fotografies és el que té, recordes.
I la melangia s'apodera de l'ànima.
Però com deia, tot és relatiu, ara la roba també fa una olor especial, el vi també és bo i el company de quatre potes em recorda als que ja no hi són i la companya m'ha ajudat a madurar en l'amor i els petons sempre tenen quelcom d'especial.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
La vida passa, però continua endavant, no ens podem perdre ni un minut...
ResponEliminaQue interesant, hay gente que nunca cambia .
ResponEliminaGracies.
Cada etapa de la vida té el seu què, oi?
ResponEliminaAi quines cametes jajajaja.
ResponEliminaA mi m'entra molta nostàlgia de mirar fotos d'abans, però tot no és dolent, vol dir que van ser temps molt bonics :)