Llarg
camí de tornada,
quan el sol es pon amb un adéu i acluca els ulls.
De
cop i volta les llums es tornen de capvespre,
i
el meu cos cansat ja pensa en la llar que tot ho amansa.
Poc
a poc es desfà el dia i tot el que he pogut fer queda
endreçat.
Pensaments
embolcallats amb il·lusió, paraules dites en veu baixa,
amors que perduren.
D'una bellesa que em toca profundament, les teves paraules i la imatge.
ResponEliminaBon cap de setmana, nin!
Bessets
La felicitat està en el camí....... Aprenem a gaudir-la
ResponEliminaM'agrada molt aquesta descripció d'un capvespre...Aquest sol que diu adéu i acluca els ulls i després, endreces el que has viscut durant el dia...
ResponEliminaLa bellesa de la foto i la de les paraules, van de bracet...
Petons.
que perdurin... pep :) petonassos
ResponElimina