Aquests dies he pogut parlar amb una monja budista i mentres caminàvem em va donar un consell:
La ment és com l'aigua del oceà, si està revolta, amb moltes onades, no veus el que hi ha al fons,ni els peixos, ni les roques, ni els coralls de colors.
Si està en calma, com un llac tranquil, veus el que hi ha dins teu i en gaudeixes.
Sovint tinc la necessitat de poder veure els sentiments i posar-los en ordre, i fer-los meus una altre vegada.
Vam acabar la xerrada amb un somriure i una encaixada de mans molt sincera.
Quan tornava a casa vaig pensar que gaudeixo cada moment de la meva vida i quan conec persones com ella, penso que cada dia surt el sol i en dono gràcies.
Afortunat tu...
ResponEliminaQuan vinc a casa teva amb fortes onades, trobo serenor i -al tancar aquesta petita finestra- marxo amb la pau que respiro de tu.
ResponEliminaGràcies nin, per ser com ets.
Un besset.
M'enduc una mica d'aigua calmada... asserenar la ment, aconseguir-ho és guanyar, sempre!
ResponEliminaPetonassos, Pep! Gràcies!
Ho ha persones que tenen la facultat d'actuar sobre els altres com una espècie de bàlsam i s'agraeix la troballa...
ResponEliminaAquestes aigües tan manses, semblen de l'estany de Banyoles, un petit mar en calma!
Bon diumenge.
És important i necessari poder veure els nostres sentiments i posar-los en ordre. Hi ha gent que amb una mirada et calma l'ànima... Una abraçadeta silenciosa, però ferma!
ResponEliminano siguem nosaltres mateixos doncs qui removem l'aigua, mantenim-la en calma
ResponEliminaAproveitar e viver cada momento com alegria e paz, é mesmo aquilo que nos
ResponEliminaune... Gosto de ler o que escreves porque me dá sempre novos motivos para acreditar no bem.
calma i serenó aixó es el que fa falta a molta gent, molts tindrian que tenir una amiga com aquesta.
ResponEliminaPau i felicitat.
Quina imatge més bonica ens has transmés, per a asserenar l'ànima
ResponElimina