Recordo perfectament aquest dia.
En un país on les muntanyes toquen el cel em vaig sentir petit al veure la immensitat de la natura.
La serralada del fons, amb cims molt alts, com guerrers de guaita vetllant per la pau del seus fidels companys.
El vent valent i fred que ens ajudava a fer volar estels i jo, immensament feliç en saber que tot tornava a començar.
no el perdis de la memòria, és un bon record
ResponEliminaFantàstiques muntanyes, però una mica llunyanes...Les d'aquí encara que més baixetes, de vegades també sembla que n'estiguin ben a prop...Potser és que aquí, el cel, també és més al seu abast!
ResponEliminaBona nit Pep.
Som immensaments petits davant la natura, i no sols per la seva alçada.
ResponEliminaEl seu equilibri em meravella.
És com un cercle la vida, no hi ha principi ni fi, perquè el fi és un nou principi. Començarem de nou!
Aferradeta ben forta, nin.
Bona nit!
Quina serralada més impressionant!!!!
ResponEliminaI tant que fa sentir petit! Però el record potser et fa sentir gran de tot el que has viscut.
Bona nit, Pep!
Llunyanes, llunyanes.
ResponEliminaPerò esperança.
Gràcies, Pep.