Mireu si tenim raó els catalans i aquí us deixo una mostra de la nefasta història que em patit.
La meva àvia, va quedar vídua abans de la guerra, amb el meu pare que era petit i dos fillastres que van morir a la guerra, un a València, l'altre a la batalla del Ebre.
Un cop vam ser vençuts per les tropes franquistes i espanyoles, els feixistes van fer passar un ban per el poble dient que havien de portar els diners que tinguessin a casa al banco hispano colonial.
La meva àvia, espantada els hi va portar tots, agafada de la mà del meu pare que era un infant, al esmentat " banco ".
D'aquells diners mai més van veure res.
Dels germans del meu pare, tampoc.
De la por que van patir després, ho sabem tots.
Ara podria posar molts mots, moltes paraules plenes d'odi, només posaré una frase:
Aneu a casa vostra, espanyols. Deixeu el meu poble en pau que en el balcó de casa i oneja una bandera. Sabeu quina?
La de la Llibertat ¡¡
No, tens tota la raó, Pep, no ens cal cap odi... no ens cal.
ResponEliminaNomés la pau, només la llibertat, només la tranquil·litat de viure sense un estat maltractador des de fa segles.
Un document que porta malsons d´altres temps.
ResponEliminaRecordo que sa meva pradina ens explicava com li havien pres tot l´or, i encara recordo l´angoixa quan ho deia. I ara ens roben descaradament, dia sí i dia també.
Volem llibertat, no és una il.lusió, és un dret natural, ningú ens la pot prendre!!
Nanit, nin...bessets!
amb que ens deixin fer la nostra ja en tenim prou.....cada dia esta la cosa mes calenta
ResponEliminaEns tenan que deixar anar, en ho merexem, no més volen ser el nostre poble.
ResponEliminaTens raó, l'odi només crea més odi.És que sinó, després del que estem sentint aquests dies...
ResponEliminaPer sort, em sembla que avui, als balcons de moltes cases, hi oneja aquesta bandera de la llibertat...