Darrera
l'arbre de fulles d'un hivern caduc, hi ha el meu poble.
Com
una aquarel·la d'un famós pintor, com un poema de colors,
el bosc m'omple de immensa gratitud.
el bosc m'omple de immensa gratitud.
Temps
nous per pensar i fer, per construir somnis i per estimar la vida.
que els temps nous portin bonança, que tots n'estem faltats. la primavera ho ha d'arreglar tot i si més no un bon grapat d'esparrecs per omplir la panxa
ResponEliminaEs van tancant els cicles i comencen d'altres, això és la vida, el final que augura un nou principi, com un cercle màgic on no hi ha principi ni fi...
ResponEliminaPreciosa imatge del teu poble, vist amb ulls d'il·lusió.
Molt bon dia, nin!!
Bessets.
Segur que la nova estació ens portará bonança i alegria.
ResponEliminaBenvinguda primavera.
Que tinguis bona setmana santa.
Aviat aquest arbre s'omplirà de borrons, presagi de les noves flors, i tot el paisatge viurà l'esclat de la primavera...I el teu poble, amagat d'arrere l'arbre, també florirà...
ResponEliminaBona primavera.
gaudeix ara del regal,
ResponEliminaperque s'acosta la primavera i llavors t'ho tindras qu'imaginar
:) pensar i fer, si senyor...
ResponEliminaconstruir somnis i estimar la vida.
M'agrada!