divendres, 7 de juny del 2013

Observo....



Recordarem sempre qui ens ha estimat..
fins el punt de saber-nos acompanyats en cada instant.

Observo i ric de la fortuna dels petits..
fins adormir-me en les tranquil·les aigües de la vida.

Passen a prop meu i em miren gaudint del amor rebut...

Jo recordo, observo i deixo anar els meus pensaments.

4 comentaris:

  1. Uns pensaments per no deixar mai i recollir-ne al màxim, hem d'aprendre que cada somriure és un tresor i si és d'un dels nostres encara més.

    ResponElimina
  2. És tan bonic i tan necessari recordar que ens han estimat!
    És com un xarop que ens cura de solituds, de moments trists.

    Bon dissabte, nin!
    Un somriure com un bes.


    ResponElimina
  3. Quina imatge tan bonica la dels aneguets, seguint la mare, tot i que diuen que quan neixen, adopten com a mare, la primera cosa que veuen moure's i la segueixen...

    Si la nostra vida és com les aigües tranquil·les, ens podem adormir dolçament, com un nadó, perquè vol dir que ens sentim estimats...

    Petons.

    ResponElimina
  4. i en compartir-ho ara amb nosaltres ens enriqueixes tambe

    aquest amor queda amb nosaltres per sempre

    una abraçada enternida

    ResponElimina