Ara
que els ocells ja han arribat,
ara
que el dia és més clar,
i
ara que la mar està amansida,
vull
que la nostre barca porti el teu nom.
Que
cap onada ens obligui a tornar enrere,
perquè
allà on et vull dur és la terra que tan em estimat.
Preciós. La terra que meu heu estimat és segur la que hagueu compartit plegats.
ResponEliminaEndavant... cap a la terra que estimeu... quina sort que la barca pugui dur el seu nom!!!
ResponEliminaPoder compartir tot allò que s'estima és el que fa que aquesta relació sigui més forta, dia rere dia.
ResponEliminaNo deixis mai de compartir, no deixis mai d'estimar!!
Bessets, nin.
Olá Pep
ResponEliminaLindo, lindo o seu poema, bem como a foto. O mar e o céu se unem para abraçar seu barquinho.
Saudades
vull que la nostra barca porti el teu nom
ResponEliminaperque em sembla tant maco??
mmmmmm......
Molt bonic i emotiu, sempre endavant, perquè tornar a la terra que s'ha estimat, no és pas tornar enrera, és recuperar un bocí de vida...
ResponEliminaM'has fet pensar amb la meva havanera, que parla d'una barca que es diu Roseta...Per cert, estic escoltant les havaneres de Calella de Palafrugell...
Que la barca us meni a bon port.