la por de perdre-ho tot....

Fa pocs dies una noia em va explicar un conte, i diu així:
Hi havia una vegada un nen, fill d'un home ric, que s'avorria molt en el seu palau de marbre i bells jardins.
El pare pensant que era el millor pel seu fill va decidir que el portaria uns dies a casa del home més pobre de la vall, que tot i ser pobre veia com el seu progenitor era prou feliç.
El nen del home ric va passar-hi més dies dels previstos, veient el seu pare que no tornava casa, va decidir anar-lo a buscar.
En arribar a casa del home pobre va preguntar al seu fill com li havia anat.
La resposta va ser sorprenent.
Mira pare he arribat a la conclusió que som pobres, molt pobres.
Perquè fill ??
Dons mira quan anàvem corrents pels camps, pujant per muntanyes, baixant per rius d'aigua fresca, dormint al ras, el meu amic m'ha dit que tot el que veiem, muntanyes, rius, estels, tot era seu, però que ho compartia amb mi.
Com pots veure, nosaltres som pobres, perquè no podem compartir res per la por de perdre-ho tot.