Aquesta, segur..
És senzilla, però la ferradeta ( com dius tu) és amb sentiment.
Pel que vam viure, i vam sentir.
Perquè primer es miren, i jo crec molt amb les mirades.
Perquè s'abracen sense por, perquè no tenen por de perdre res.
Perquè jo sempre li deia coses a l'orella i ella tancava els ulls quan ho feia.
Perquè hi ha un munt de coses per explicar i quan t'abraces tot queda dit.
Per això i moltes coses més, és la que més m'agrada.
Gràcies Sa Lluna, per fer que el dia acabi be.
És clarament la més tendra, i la que sembla més sincera, oi? Són aquestes les abraçades que diuen que fan tan bé.
ResponEliminaD'aquelles que no se sap qui és qui, que tot es queda fos en un.
ResponEliminaGràcies nin, celebro que acabessis el dia bé i desitjo que avui sigui millor per a tu.
Bessets i aferradetes amb sentiment.:)
PS: En arribar a casa anirà amunt, perquè al cor ja hi és.
Una teràpia natural que mai practiquem prou....
ResponEliminaÉs una aferradeta, dolça i tendra, que expressa molt de sentiment i estimació, per la persona abraçada,
ResponEliminaQue siguis feliç Pep.
La teràpia de l'aferradeta, no falla.
ResponEliminaAquesta abraçada m'agrada molt, es fan fantástica.
ResponEliminam'agrada com ho expliques
ResponElimina