Vaig
d'un costat a l'altre del meu interior,
del
meu petit món a la fantasia dels meus somnis.
I
és com voler agafar l'aigua, el vent i els núvols
alhora.
Vaig
per on les meves passes deixen de fer fressa i contemplo
les
branques dels arbres alts buscant l'immens blau.
Es
fa de nit quan arribo a casa, encenc la llar malgrat que la llenya és
humida, i per un moment tot és al seu lloc, els somnis i la
meva ment.
Et desitjo que conservis sempre el temps dels somnis, Pep.
ResponEliminaUn passeig fascinant pel teu interior, malgrat l'agitació d'alguns instants, la serenitat torna davant la llar, sempre acollidora.
ResponEliminaPreciosa foto, nin.
Bessets!
D'això es tracta, de poder trobar-se un mateix encara que sigui de tant en tant.
ResponEliminaEls somnis ens semblen inabastables, però si els interioritzem, poden arriba a ser part de nosaltres mateixos...Només ens cal la serenor d'un cel blau i una llar acollidora...
ResponEliminaPetonets.
envejable....
ResponEliminamolts petons