dimecres, 6 de febrer del 2013

temps de somnis





Vaig d'un costat a l'altre del meu interior,
del meu petit món a la fantasia dels meus somnis.
I és com voler agafar l'aigua, el vent i els núvols alhora.
Vaig per on les meves passes deixen de fer fressa i contemplo
les branques dels arbres alts buscant l'immens blau.
Es fa de nit quan arribo a casa, encenc la llar malgrat que la llenya és humida, i per un moment tot és al seu lloc, els somnis i la meva ment.



5 comentaris:

  1. Et desitjo que conservis sempre el temps dels somnis, Pep.

    ResponElimina
  2. Un passeig fascinant pel teu interior, malgrat l'agitació d'alguns instants, la serenitat torna davant la llar, sempre acollidora.

    Preciosa foto, nin.
    Bessets!

    ResponElimina
  3. D'això es tracta, de poder trobar-se un mateix encara que sigui de tant en tant.

    ResponElimina
  4. Els somnis ens semblen inabastables, però si els interioritzem, poden arriba a ser part de nosaltres mateixos...Només ens cal la serenor d'un cel blau i una llar acollidora...
    Petonets.

    ResponElimina