A una amiga ..

Si fos un senzill pastor, deixaria les meves passes pel desert del món, i dibuixaria el teu rostre en la muntanya més alta, tot cantant aquella cançó que em recorda a tu.

Torna aviat, per poder pintar de nou el color dels teus ulls.

La nit

En la nit fosca esclata la il·lusió, petites espurnes de llum que per uns moments ens deixen fugir de la monotonia.

Com la nit dels somnis, com quan érem petits.

Records de festa i de petites joguines, de dolços i abraçades.

Com una pregaria els trons ressonen a la meva història viscuda.

Com un desig deixo la meva petita esperança pels que no poden sentir-la.

El temps de la felicitat

Ara l'he vist, segur ¡¡

O potser són els meus ulls cansats.
S'amaga i es deixa veure quan ell vol.
Té la rialla trapella i la mirada del qui se sap espavilar.
El contemplo i deixo que el vent mogui les fulles.
Dret en el marge del camí, penso en el meu temps i ..
com els arbres, que amaguen la tristesa al veure les branques ermes al terra, deixo passar el que s'escapa i no puc aturar. El temps de la felicitat.

amb les sabates velles

Amb les sabates de fa uns quants anys, velles però còmodes, les d'anar pel bosc, les sabates de no pensar en res.
Amb la cervesa mig buida i el cap ple de records, contemplo el meu poble, la muntanya que m'ha vist créixer, Argimont al fons, i més enllà el mar.
Paisatge de la meva vida, carreteres noves, camins vells.
Silenci i el vent que ve del nord.
Silenci i el sol que poc a poc decau.
Silenci i els núvols blancs dibuixats sobre un fons blau immens.
Ara sóc jo, al mig del meu món i no puc deixar-lo anar.
Omplo el meu cos d'energia i se que quan el vent, el sol i els núvols estan en equilibri, la meva ànima està al seu lloc.

L'aigua del oceà..

Aquests dies he pogut parlar amb una monja budista i mentres caminàvem em va donar un consell:


La ment és com l'aigua del oceà, si està revolta, amb moltes onades, no veus el que hi ha al fons,ni els peixos, ni les roques, ni els coralls de colors.

Si està en calma, com un llac tranquil, veus el que hi ha dins teu i en gaudeixes.

Sovint tinc la necessitat de poder veure els sentiments i posar-los en ordre, i fer-los meus una altre vegada.

Vam acabar la xerrada amb un somriure i una encaixada de mans molt sincera.

Quan tornava a casa vaig pensar que gaudeixo cada moment de la meva vida i quan conec persones com ella, penso que cada dia surt el sol i en dono gràcies.

cavall blau

Si veieu un cavall de color blau digueu-li que m'esperi.
Aniré a buscar la meva ànima, perduda en un mar de bogeria.
Per platges blanques, amb sorra immaculada i espuma de color confús.

Si veieu un cavall blau, sis-plau digueu-li que s'aturi al meu costat, cavalcaré amb ell cercant la meva preuada pau.

Aniré per terres desertes i camps llaurats pel vent.

Per cels tacats d'estels i nits amb olor de mel.

Si veieu un cavall de color blau....

digueu-li que s'aturi.

On les muntanyes toquen el cel...

Recordo perfectament aquest dia.
En un país on les muntanyes toquen el cel em vaig sentir petit al veure la immensitat de la natura.

La serralada del fons, amb cims molt alts, com guerrers de guaita vetllant per la pau del seus fidels companys.

El vent valent i fred que ens ajudava a fer volar estels i jo, immensament feliç en saber que tot tornava a començar.