Ara l'he vist, segur ¡¡
O potser són els meus ulls cansats.
S'amaga i es deixa veure quan ell vol.
Té la rialla trapella i la mirada del qui se sap espavilar.
El contemplo i deixo que el vent mogui les fulles.
Dret en el marge del camí, penso en el meu temps i ..
com els arbres, que amaguen la tristesa al veure les branques ermes al terra, deixo passar el que s'escapa i no puc aturar. El temps de la felicitat.
No és fàcil veure'l perquè és fugisser, però potser
ResponEliminasi som més ràpids, el podrem abastar... Encara que només sigui un temps petit!
Un bosc preciós.
La seva mirada i el seu somriure, el vent, els arbres,
ResponEliminapetits moments de felicitat que saps atrapar, malgrat que la tristesa tregui el cap, de tant en tant, pels teus ulls cansats.
M´agrada veure a través dels teus ulls, Pep.
Nanit...dolços somnis.
Llarg temps a la felicitat, per tots inclús per els animalons
ResponEliminaEl temps de la felicitat se'ns esmuny com més el volem atrapar... l'hem d'agafar per sorpresa entre els arbres... desitjo que encara duri molt i molt el teu temps de la felicitat.
ResponElimina