En la nit fosca esclata la il·lusió, petites espurnes de llum que per uns moments ens deixen fugir de la monotonia.
Com la nit dels somnis, com quan érem petits.Records de festa i de petites joguines, de dolços i abraçades.
Com una pregaria els trons ressonen a la meva història viscuda.
Com un desig deixo la meva petita esperança pels que no poden sentir-la.
Petites espurnes ens deixes en aquest racó, amb la esperança i el desig de trobar-ne cada dia.
ResponEliminaAferradeta, nin!
Gràcies,nina.
EliminaAssaboreixo el teu esclat de la il·lusió... i t'agreixo el regal de l'esperança.
ResponEliminaAbraçades!
De sempre que m'agraden aquestes llumetes que esclaten al cel enmig de la foscor i la il·luminen.
ResponEliminales petites espurnes son les que ens fan gransp
ResponEliminaUn gran castell de focs, està fet de petites espurnes...Un bell somni pot està fet de petites il·lusions...
ResponEliminaPetons.