L'únic que vull,
dues xancles per caminar,
un llàpis per escriure,
una mirada per compartir,
i l'immens plaer de viure en els llocs on sé que hi tinc amics.
divendres, 9 de novembre del 2012
A una amiga ..
Si fos un senzill pastor, deixaria les meves passes pel desert del món, i dibuixaria el teu rostre en la muntanya més alta, tot cantant aquella cançó que em recorda a tu.
Torna aviat, per poder pintar de nou el color dels teus ulls.
Una molt bona invitació per tornar.
ResponEliminaSi fos aquesta amiga, no ho dubtaria ni un segon.
Aferradetes, nin.
Ja el pintes, ja ens el pintes... és un color preciós, quan torni, encara més!
ResponEliminaTant de bo, torni aviat i puguis pintar
ResponEliminaQuina bonica imatge...Un pintor pintant el color d'uns ulls fets cançó,en la immensitat del desert...
ResponEliminaBona nit Pep.
segur que no es podra allunyar massa de tu...
ResponEliminai els seus ulls et cantaran cançons d'amistat
molts petons
Segur que aviat tornará ,després de llegir aquesta bonica entrada.
ResponElimina