quan el sol es pon....

Llarg camí de tornada,

quan el sol es pon amb un adéu i acluca els ulls.

De cop i volta les llums es tornen de capvespre,

i el meu cos cansat ja pensa en la llar que tot ho amansa.

Poc a poc es desfà el dia i tot el que he pogut fer queda endreçat.

Pensaments embolcallats amb il·lusió, paraules dites en veu baixa, amors que perduren.

collarets vermells..

De tornada cap a casa ens em trobat aquest regal,

preciosos collarets vermells que engalanen el camí.

Seguim avall amb un somriure als llavis,

perquè sabem que el pas del temps és mesura amb colors.

petita i dolça..

A la meva estimada fada, que dolçament canta als meus sentits.

A ella que amb una mirada em va fer presoner dels seus ulls.

A ella que sap que el meu univers té un petit secret, i que per sort he sabut trobar allà on diuen que neixen tots els astres.

Quantes passes m'has guiat per no caure, i quantes llàgrimes t'he fet vessar per la meva ignorància.

A la meva fada, petita i dolça.

Que quan és fa de nit amb les seves mans porta els meus somnis fins allà on és pon el sol.

Tinter de colors

Hi ha una línia que separa el món.

Una és fosca,

l'altre té llum.

Una la puc veure amb els meus ulls,

l'altre la sento a dins meu.

Si fos un mag, crearia un conjur

 per fer de la vida un tinter pler de colors.

Dita Africana

 

I que la pau deixi cultivar els horts que han de treure la fam del món.

El Drac

L'endemà de Sant Jordi vaig fer un tomb per la vila.

I mireu qui em vaig trobar ¡¡

Somrient i feliç com un gínjol, amb una panxa rodoneta i plena.

Que hi fas aquí a dalt ? - li pregunto.

-Doncs mira, ahir va ser el meu dia. - diu ell-

-per fi he pogut celebrar que no sempre em toca a mi fer el traspàs.-

No em diràs que t'has cruspit Sant Jordi ?

-No, i ara.

-En Jordi per fi a entès que no val la pena lluitar cada any pel mateix.

-Vam anar a donar una volta per les parades de llibres i roses, i com bons amics jo li vaig regalar un llibre i ell a mi una rosa.

Ostres, vaig pensar. Com canvien els temps ¡¡

Vaig continuar el meu passeig i sense voler, al mirar-lo de reüll, un petit somriure del Drac va deixar al descobert un trosset petit de petal de rosa al mig de les dents.

Tornant a casa, anava pensant que no vaig veure Sant Jordi per en lloc.

Temps nous..

Darrera l'arbre de fulles d'un hivern caduc, hi ha el meu poble.

Com una aquarel·la d'un famós pintor, com un poema de colors,
 el bosc m'omple de immensa gratitud.

Temps nous per pensar i fer, per construir somnis i per estimar la vida.