Tinter de colors

Hi ha una línia que separa el món.

Una és fosca,

l'altre té llum.

Una la puc veure amb els meus ulls,

l'altre la sento a dins meu.

Si fos un mag, crearia un conjur

 per fer de la vida un tinter pler de colors.

Dita Africana

 

I que la pau deixi cultivar els horts que han de treure la fam del món.

El Drac

L'endemà de Sant Jordi vaig fer un tomb per la vila.

I mireu qui em vaig trobar ¡¡

Somrient i feliç com un gínjol, amb una panxa rodoneta i plena.

Que hi fas aquí a dalt ? - li pregunto.

-Doncs mira, ahir va ser el meu dia. - diu ell-

-per fi he pogut celebrar que no sempre em toca a mi fer el traspàs.-

No em diràs que t'has cruspit Sant Jordi ?

-No, i ara.

-En Jordi per fi a entès que no val la pena lluitar cada any pel mateix.

-Vam anar a donar una volta per les parades de llibres i roses, i com bons amics jo li vaig regalar un llibre i ell a mi una rosa.

Ostres, vaig pensar. Com canvien els temps ¡¡

Vaig continuar el meu passeig i sense voler, al mirar-lo de reüll, un petit somriure del Drac va deixar al descobert un trosset petit de petal de rosa al mig de les dents.

Tornant a casa, anava pensant que no vaig veure Sant Jordi per en lloc.

Temps nous..

Darrera l'arbre de fulles d'un hivern caduc, hi ha el meu poble.

Com una aquarel·la d'un famós pintor, com un poema de colors,
 el bosc m'omple de immensa gratitud.

Temps nous per pensar i fer, per construir somnis i per estimar la vida.

Equilibri

Equilibri..

L'equilibri del món.

L'esforç d'un home..

La justícia dels pobres i la hipocresia dels rics.

Tants homes i dones amb la feixuga feina de fer possible la vida.

Equilibri..

temps de somnis

Vaig d'un costat a l'altre del meu interior,

del meu petit món a la fantasia dels meus somnis.

I és com voler agafar l'aigua, el vent i els núvols alhora.

Vaig per on les meves passes deixen de fer fressa i contemplo

les branques dels arbres alts buscant l'immens blau.

Es fa de nit quan arribo a casa, encenc la llar malgrat que la llenya és humida, i per un moment tot és al seu lloc, els somnis i la meva ment.

Al meu amic Jordi Nino

Voldria saber que tinc que pensar, que tinc que dir i que tinc que escriure.

Un noi de quaranta sis anys ha tingut un accident mortal fent barranquisme.

Era un trosset de la meva juventut, era el germà d'un molt bon amic i amb ell vam viure moments que no es poden descriure.

Com tu o com ell o com jo, tots tenim els nostres minuts de la vida que no passen en va i que seran escrits al llibre de la nostra existència, com l'aire que omple el meu cos, respiro els records d'aquells dies.

Passejo pel camí fresat i quantitat de fulles voleien com els meus pensaments vers ell i els que ja em falten.

Sentir-se viu, sentir-se morir. Tinc una barreja de sentiments que em deixen abatut, temps de núvols grisos i immensa tristesa.

Perdoneu les llàgrimes vessades,

perdoneu les balades que surten de les meves pobres paraules.

Si la meva existència es mesurés amb flors,

si els meus amics fossin com arbres,

si la pena fos mesurada amb crits.

Tu saps que un ram de flors és per tu,

i l'arbre que duu el teu nom és molt a prop del meu camí.

I crido, crido fort. Perquè la pena que tinc és molt gran, Nino.

Ets el germà del meu amic, i has sigut un tresor que guardaré en el meu cor, junt amb les coses que més estimo.