Benvinguts...

Vaig anar a casa d'uns amics i al entrar vaig veure aquest escrit.




Us el poso perquè sapigueu que també el meu espai aquí, també és casa vostre.

vull que porti el teu nom....

Ara que els ocells ja han arribat,

ara que el dia és més clar,

i ara que la mar està amansida,

vull que la nostre barca porti el teu nom.

Que cap onada ens obligui a tornar enrere,

perquè allà on et vull dur és la terra que tan em estimat.

la por de perdre-ho tot....

Fa pocs dies una noia em va explicar un conte, i diu així:
Hi havia una vegada un nen, fill d'un home ric, que s'avorria molt en el seu palau de marbre i bells jardins.
El pare pensant que era el millor pel seu fill va decidir que el portaria uns dies a casa del home més pobre de la vall, que tot i ser pobre veia com el seu progenitor era prou feliç.
El nen del home ric va passar-hi més dies dels previstos, veient el seu pare que no tornava casa, va decidir anar-lo a buscar.
En arribar a casa del home pobre va preguntar al seu fill com li havia anat.
La resposta va ser sorprenent.
Mira pare he arribat a la conclusió que som pobres, molt pobres.
Perquè fill ??
Dons mira quan anàvem corrents pels camps, pujant per muntanyes, baixant per rius d'aigua fresca, dormint al ras, el meu amic m'ha dit que tot el que veiem, muntanyes, rius, estels, tot era seu, però que ho compartia amb mi.
Com pots veure, nosaltres som pobres, perquè no podem compartir res per la por de perdre-ho tot.

Que cada matí sigui especial....

Observo....

Recordarem sempre qui ens ha estimat..
fins el punt de saber-nos acompanyats en cada instant.

Observo i ric de la fortuna dels petits..
fins adormir-me en les tranquil·les aigües de la vida.

Passen a prop meu i em miren gaudint del amor rebut...

Jo recordo, observo i deixo anar els meus pensaments.

així serà el meu somni...

 Vull que el meu fill tingui l'únic tresor que puc deixar-li...
La terra que m'ha vist créixer, la muntanya que m'ha protegit i l'aigua que m'ha fet tal com sóc.
Vull que gaudeixi de la vida, de la natura, dels somnis i del pas del temps.
Les pedres que representen la fortalesa, els arbres que fan de sopluig de les meves penes i els rius que porten les meves rialles.
Vull que quan sigui gran sàpiga trepitjar per la sorra i sentir la vida per la seva pell.
Que quan plori l'arbre més alt el protegeixi i l'aigua més clara porti la seva felicitat.
Així serà el meu somni i perdurarà més enllà de la nit, la nit dels temps.

quan el sol es pon....

Llarg camí de tornada,

quan el sol es pon amb un adéu i acluca els ulls.

De cop i volta les llums es tornen de capvespre,

i el meu cos cansat ja pensa en la llar que tot ho amansa.

Poc a poc es desfà el dia i tot el que he pogut fer queda endreçat.

Pensaments embolcallats amb il·lusió, paraules dites en veu baixa, amors que perduren.