estiu..

Ara recordo aquell estiu a prop teu,

passejant per la vora del mar, amb onades juganeres.

 Pell jove sentint l'esclat de l'aigua invadint els nostres sentits.

Ara, que el temps fuig, penso en tu i amb una sensació de tendresa sec a la sorra, i tot passa per la meva ment , el vent, els teus petons amb gust de sal, la teva mirada de color blau, i el rugit de la tempesta que vindria molt més enllà.

Altres platges vindrien més tard , però cap, com aquesta, em va deixar la certesa que l'amor és la verdadera raó pel que necessito sentir-me viu.

una vida digna

Davant l'estupidesa del món, no em vull agenollar,

en qualsevol cas, faré tot el que pugui per obrir-me pas per deixar enrere la ignorància.

Poc a poc, amb perseverança, amb totes les paraules, escriuré que tothom té dret a una vida digna.

Avui penso riure'm de la vida,

seuré al carrer i veuré passar la gent,

atrafagats i desconfiats,

contemplaré les ànimes que corren per poder atrapar el temps perdut.

Avui riuré per deixar que tot s'aturi al meu interior.

Trobar el sentit als somnis i deixar que el vent calmi.

Jo em pregunto

Des de temps antics, els pobles han cercat el seu destí.
Jo em pregunto molt sovint on s'aturarà el meu petit vaixell.
Ara torno sense cap tresor, només amb la lletra petita del meu petit món.

núvols blancs i rierols petits..

El camí ens porta sovint per viaranys difícils,

un esforç més i ja hi sóc,

veig claror davant meu i un pensament nefast fuig de la meva ment,

sense alè, amb l'ànim sota zero, faig un pas més, i un altre.

Sento l'aire fresc, i la remor de les fulles, i algun càntic d'un ocell ,

i en la meva ànima, serenitat.

La pujada és costeruda, i sé que al arribar a la plana, gaudiré de la companyia dels núvols blancs, i dels rierols petits, i de l'herba que es mou al compàs del vent, i la meva ment amarant-se d'aquestes senzilles coses.

La vida ens porta per complicats camins, i ens hi perdem,

sense saber que hem de fer, i potser només ens cal caminar.

bicicleta...

Un dia sortirem plegats,
anirem amb bicicleta,
passarem per camins de sorra,
voltats d'arbres immensos,
de fulles verdes.

Tot fen voltar els pedals et parlaré dels meus anys viscuts
i tu em parlarás de la teva vida.
No donarem importància al temps,
perquè no ens importa ni hores ni dies.
Quan es faci fosc seguirem a peu,
amb la bicicleta a la mà.

Quan tu vulguis,
vinem a buscar,
amb la bicicleta de la nostra juventut,
per poder fer camí mirant al davant,
Tot sabent que en el seient del darrera hi duc la felicitat.

11 de setembre

Quan em poso a escriure, aquesta vegada ho faig a poc a poc, per no deixar entrar l'odi en les meves paraules.
No vull odiar.
Vull omplir de rialles el meu món, i no parlar de venjances ni deixar entrar la rancúnia dins la meva ànima.
Però deixeu-me parlar de la meva gent, dels que han viscut amb por, dels que han mort lluitant per un país lliure.
Jo tenia dos oncles que van morir al front, en Pitu que va caure a València i en Martí de la quinta del biberó que va morir a l' Ebre.
Oncles meus que quan van caure eren nens, assassinats per la guerra, per la avarícia dels qui volen poder, i que com llops afamats van caure al damunt de les nostres vides i el nostre poble.
No vull odiar.
Parlaré de l'amor cap a la meva terra, des del principi de la meva existència, des del primer glop d'aire que l'he estimada.
L'olor dels camps, la pluja petita, la força de la tempesta, els rius i rieres que ha refrescat la meva ànima, els mars rebels, les muntanyes que m'han acollit, la meva llengua.
Sabeu que el primer t'estimo me'l va dir la meva mare i jo l'he repetit sempre que he volgut.
Perquè em surt del cor i el meu cor parla català i els meus ulls veuen el que estimo i les orelles senten la dolçor de la meva parla.
No vull que ningú em discuteixi això.
No vull que el meu fill tingui por de viure amb llibertat plena.
Acolliré a tothom a casa meva, això si, ara no em deixaré enganyar.
Per acabar els hi dic  una cosa: Aquí teniu les meves mans obertes, però penseu una cosa, el mínim gest d'intolerància per part vostre i no hi haurà pau en els vostres dies.


Enllaço amb la Roser de petiteses ...
Amb la Roser