Peus petits

Algun dia podrem anotar els nostres passos,

en el quadern de la nostra vida.

Potser les petjades s'esborraran,

i el records seran com les pedres de colors,

d'una platja on hi hauran passat altres ànimes.

L'aigua neta i fresca del mar recollirà els nostres pensaments,

i nosaltres tindrem la intuïció que no tot és tal com voldríem.

Però cregueu-me si us dic que sempre que pugueu aneu a veure el vostre mar i compartiu les onades amb la gent que més us estima.

Condol

En record a les víctimes de l'accident de l'avió als Alps,

des de la impotència d'aquests actes on no puc trobar més que bogeria, un ferm condol i  suport a les víctimes.

Des d'avui les flors de tot el món llueixen els seus colors per donar a conèixer a tothom que la vida és el més preuat tresor que tenim.

estiu..

Ara recordo aquell estiu a prop teu,

passejant per la vora del mar, amb onades juganeres.

 Pell jove sentint l'esclat de l'aigua invadint els nostres sentits.

Ara, que el temps fuig, penso en tu i amb una sensació de tendresa sec a la sorra, i tot passa per la meva ment , el vent, els teus petons amb gust de sal, la teva mirada de color blau, i el rugit de la tempesta que vindria molt més enllà.

Altres platges vindrien més tard , però cap, com aquesta, em va deixar la certesa que l'amor és la verdadera raó pel que necessito sentir-me viu.

una vida digna

Davant l'estupidesa del món, no em vull agenollar,

en qualsevol cas, faré tot el que pugui per obrir-me pas per deixar enrere la ignorància.

Poc a poc, amb perseverança, amb totes les paraules, escriuré que tothom té dret a una vida digna.

Avui penso riure'm de la vida,

seuré al carrer i veuré passar la gent,

atrafagats i desconfiats,

contemplaré les ànimes que corren per poder atrapar el temps perdut.

Avui riuré per deixar que tot s'aturi al meu interior.

Trobar el sentit als somnis i deixar que el vent calmi.

Jo em pregunto

Des de temps antics, els pobles han cercat el seu destí.
Jo em pregunto molt sovint on s'aturarà el meu petit vaixell.
Ara torno sense cap tresor, només amb la lletra petita del meu petit món.

núvols blancs i rierols petits..

El camí ens porta sovint per viaranys difícils,

un esforç més i ja hi sóc,

veig claror davant meu i un pensament nefast fuig de la meva ment,

sense alè, amb l'ànim sota zero, faig un pas més, i un altre.

Sento l'aire fresc, i la remor de les fulles, i algun càntic d'un ocell ,

i en la meva ànima, serenitat.

La pujada és costeruda, i sé que al arribar a la plana, gaudiré de la companyia dels núvols blancs, i dels rierols petits, i de l'herba que es mou al compàs del vent, i la meva ment amarant-se d'aquestes senzilles coses.

La vida ens porta per complicats camins, i ens hi perdem,

sense saber que hem de fer, i potser només ens cal caminar.