diumenge, 8 d’agost del 2010

El millor regal...

L’altre nit, tornant  de la feina, vaig arreplegar una tempesta  d’aquelles que et fan sentir la natura en estat salvatge.
Dec  fer uns cinquanta  kilòmetres cada dia i tot que al estiu és un plaer anar amb  moto, en les nits com aquesta és quan veus que ets molt petit,
Les gotes de pluja, al reflexar-se en la llum semblaven petits esperits que venien tots a trobar-me, indefens com era damunt del meu cavall de ferro. Els llamps il·luminaven els camps i camins d’un color blanc pur i els trons feien sentir la seva majestuosa potència.
En nits com aquesta i molt sovint penso en un regal que em va demanar una amiga  quan és va assabentar que m’havia comprat una moto per anar a la feina ;
sis-plau, fes-me un regal cada dia,em va dir,
Donem vint minuts de la teva vida i quan vagis amb  moto ves més poc a poc.
En nits com aquesta, i molt sovint penso que és el millor regal que m’han demanat mai.
Gràcies, amiga meva.

2 comentaris:

  1. Vaig tenir moto molts anys, he fet molts de quilometres i sé de que parles, però tot i així és un plaer. Sempre penso que tornaré a ser motard, potser quant els nens siguin més grans tornaré a tenir la llibertat per donar-li l'us que es mareix

    ResponElimina