Box nº 6

Box  6 

Estic  a urgències al Santa Caterina, no, ara és diu parc hospitalari Martí i Julià, però m’agradava més Santa Caterina.
Acompanyo a la meva mare ,la visita no és greu, però decideixo anar-hi per estar  més tranquil.
L’espera és llarga, ja se sap quan vas al metge ¡¡
Sempre, en situacions d’espera, intento observar altre gent, imaginar com han pogut ser les seves vides , com seran si són persones menudes, i si són grans, com han viscut la infantesa, la joventut, i com deuen viure aquests  anys d’ esperada tranquil·litat.

Passem a la sala on ens han de  fer la primera visita i al passadís veig una senyora gran asseguda  en una cadira de rodes i dret al seu costat el que sembla que és  el seu marit.
Un senyor ben vestit i amb una mirada trista, que aguanta la bossa de la senyora com si a dins hi portés tot l’amor de la seva vida, amb una mà agafant la cadira i la mirada fixa en la companya de molts anys d’alegries i tristeses.
Per un moment veig que entra dins la sala i seu a la cadira més propera a la porta, tot vigilant.
Dos segons i torna a ser dret al costat, com un soldat fidel al seu lloc de vigia.
Passen les hores i per casualitat des de dins criden a la meva mare i la senyora de cadira de rodes.
Ens diuen a tots dos que ens hem d’esperar a l’altre costat, on hi ha els acompanyants dels pacients, ell sembla perdut, i em diu que no havia estat mai en aquest hospital, per tranquil·litzar-lo li dic que hi anem tots dos i l’acompanyo encantat, fem un cafè i seiem de costat.
Comença a explicar-me la seva vida i jo escolto sense treure cap judici, sense perdrem cap paraula, amb molt de respecte.
És una vida com podria ser la meva o la teva.
Per un instant ens quedem sense dir-nos res i és que jo sé que em vol explicar moltes coses i jo voldria donar-li temps.
Ens tornen a cridar i passem als boxs , no sé perquè en diuen així, sembla que estiguem en una cursa de fórmula 1, perdo de vista al meu company i parlo amb la metgessa que te cura de la meva mare, ens hem de esperar que tinguin els resultats dels anàlisis.
Davant meu, al box 6, hi veig la senyora de la cadira de rodes estirada al llit i dret al seu costat el seu marit.
Vaig a parlar amb ell i el veig més tranquil, demana una manta, fa molta fred, jo el miro i observo meravellat amb quina dolçor abriga el cos menut i arraulit del seu bell amor.
Al sortir els dic adéu i els hi desitjo que tornin aviat a casa, 

i ho desitjo fermament.