dimecres, 4 de novembre del 2009

En el banc prop de casa



El sol abaixa la seva llum, deixant pas a infinitat d'ombres i llums petites.
En el banc del parc que tinc a prop de casa, observo dues figures enllaçades, fixo la mirada i veig dos amants que es fonen en  un petó maldestre.
Ella amb una ganyota dolça li diu a cau d'orella que voldria estar-se amb ell fins l'hora de les bruixes.
Ell li diu que les bruixes no existeixen i amb un petó al front
li treu qualsevol dubte.
Parlen amb veu baixa, tan a prop un de l'altre que és fonen
en besades les tendres paraules.
Juguen amb les mans i en els seu entorn no hi ha res que
distregui el seu somni.
De sobte ella li diu que te que tornar a casa,
no vol fer patir als seus, i ell com bon amant l'acompanya.
Cinc números més avall del carrer hi ha un rètol que hi diu: Residència el bell repòs.
S'aturen al davant i abans d'entrar, ella li acarona la cara amb mà tremolosa.
Al obrir la porta,pensa en el desig que va demanar a la seva fada:
Ser estimada fins al final dels seus dies.
Ell camina acompanyat del seu bastó,primer un peu, després l'altre, fins arribar a un portal,
puja quatre escalons amb dificultat, obre la porta i decideix no dir res als de casa.
-Pare, tens el sopar ben fred, vols fer el favor de tornar més d'hora.-li diu la seva filla.
Sense dir absolutament ni un mot, seu a taula i s'empassa la sopa freda.
 En  la ment només un pensament,la seva estimada.
-demà no pensis tornar tan tard,a més,no veus que la mare ja no et coneix-
Ell recull  el plat i el desa en la pica,dubte un moment, però seguidament se'n va a la seva habitació,
és posa el pijama i s'estira sobre el llit.
Posa la mà al seu costat i sent la fredor de la soledat.
Tanca els ulls i plora llàgrimes petites.
Després somia i veu el cel de nit, de quan seia al banc  a prop de casa,
amb una rialla petita,sense llàgrimes, sense ombres i sense llums és dorm plàcidament.
L'amor és el sentiment més íntim de les persones i com a tal en vol gaudir, amb un regust amarg i
sense dir res a ningú.

5 comentaris:

  1. Pep, em fas venir les llàgrimes als ulls. Trista i bonica a la vegada, potser totes les històries d'amor tenen un punt de tristesa, oi? Besades, Pep.

    ResponElimina
  2. En saps, d'explicar històries d'amor, a vegades l'amor és difícil!

    ResponElimina
  3. Molt bona història i té uns lligams temàtics amb el conte que fa uns dies li vaig enviar a la bajoqueta i que sortirà publicat el 19 de desembre.

    ResponElimina
  4. Quem és tu Pep?
    Mesmo com difilculdade leio os teus textos...
    Mas gostava de saber melhor quem és.
    AM

    ResponElimina
  5. Una història genial, plena d'amor del de veritat :)

    ResponElimina