A les Tabitas de tot el món.

Aquest relat el vull dedicar als petits dimonis dels barris  més pobres de Kolkata (Calcuta).

que cada dia, al passar per al davant de les seves "cases",em saltaven al damunt, alguns pujant a sobre meu, altres penjant-se dels meus braços, altres estirant la meva samarreta amb mil  somriures i un munt de crits. 

A ells i a totes les persones que amb el seu treball i el seu esforç fan que el món sigui molt millor.

24 d'octubre de 2010, Brussel·les , Nacions Unides.

Assamblea general de compromisaris.

Socis i veritables mandataris de  prestigi van entrant 

al hemicicle, tot fent comentaris del que és la seva vida quotidiana.

Quan ja tot sembla ben posat i es silencien les últimes xerrameques,

el secretari general és disposa a llençar el seu estudiat discurs.

Comença a  moure els llavis quan del fons surt una nena, mal vestida i esprimatxada,

 no més gran de deu anys, 

i en veu alta i clara diu:

Soc Tabita Agum Akech, filla de pastors.

vinc d'una terra vilment assetjada,

La meva mare, assassinada. i el meu pare mort per malaltia.

Soldats vinguts del nord s'han emportat el meus companys de joc.

Collites cremades i el bestiar  mort .

La gana ha fet estralls en el meu poble i la misèria regna per tot arreu.

Vostès tenen el poder, jo només quatre parracs i aquest bastó.

He vingut caminant per camins plens de mort,

i en les meves sandàlies hi duc el fang de la por.

jo no creia en vostès,

però tot hi així, en les meves súpliques demanava ajuda als que viuen

en palaus de ferro i van en carros lluents.

Els hi demano perdó per tan que els  he odiat.

Als assassins de la meva mare, als que, com vostès giren la cara

quan saben qui són els que s'enriqueixen amb les armes.

Els que amb la hipocresia dels rics, posen titelles al davant del meu país.

A tots ells els hi demano perdó.

Abans d'entrar he vist la riquesa que engalana les vostres cases, 

i he sentit vergonya de vosaltres, pobres emmascarats de pols d'or.

Soc Tabita Agum Akech i vinc del sud, de la terra que ningú no veu.

Només els demano que escoltin les meves pregàries,

no vull pena, no soc jo qui en fa.

Vull el pa que m'heu robat i l'aigua que m'heu negat.

Avui, quan acabin de exposar els maldecaps que els ha reunit,

pensin amb la gent que no pot calmar el dolor que els hi ha infringit les bombes

que tan rics els han fet a vostès.

Em dic Tabita Agum Akech, i els hi demano perdó.

els hi demano perdó per tan que els he odiat.

Diuen que un cop va acabar de parlar la nena vingunda dels sud

tothom va abaixar el cap, i és va sentir, molt fluix,

una pregària que venia de fora ,

implorant la pau al món.