Història d'uns vells amants.

Diuen les bones llengües, que hi ha una història 

-que passa de pares a filles i de mares a fills.-

És la història de dos amants que en mirar-se per primer cop

van saber que els seus passos anirien sempre junts

Agafats de la mà, passejaven per la vora del mar.

caminaven sense importar-los cap a on havien d'anar.

Asseguts a les pedres del espadats, s'explicaven somnis d'infants.

Era tan el seu amor que aviat van ser envejats per persones ignorants,

que no sabien com fer de la seva vida i la seva tristor

un poema d'amor.

El poble és va reunir, i decidiren que no podria ser

tanta felicitat .

decidiren posar fi a la màgia dels dos amants i

tancaren a la torre del castell més alt, la noia del vestit blau. 

I embarcaren en un veloç vaixell el noi portador del "mal".

Passaven els dies i ni el vent ni la pluja trencaven el 

dur silenci del que no sap escoltar.

El poble tornar a la seva trista vida i 

l'enveja, amagada en els racons més humits de les cases, feia de l'espera

la seva venjança.

Un dia, a la sorra de la platja va aparèixer una ampolla de vidre que duia una nota a dins.

El paper estava escrit amb lletra menuda, però el missatge era immens:

T'estimo amor meu, aviat vindré a buscar-te.

La gent, rient, va trencar l'ampolla i van llençar el paper al mar.

El vent suau, recollint-lo, l'alçà i el portar a la presonera del castell.

Una llàgrima  signar el feliç moment.

Des de l'alçada veié una vela negra,

sense saber com, ella va saber que era el moment tan desitjat.

Nobles pirates arribaren a la costa,

guiats per el noi portador del "mal".

El poble fou cremat i l'amor alliberat.

Diuen les bones llengües, que qualsevol nit d'estiu,

vora la platja,

és pot sentir dues veus 

que suaument s'expliquen 

somnis d'infants.