Aigua.

Et parlaré del color, que no té color,

de l'olor que no té olor,

Veuràs miratges per beure-la,

i en el món hi haurà guerres per obtenir-ne el poder.

Les fades dancen al voltant d'ella i els trons anuncien la seva arribada.

Sense ella difícilment viuries i tot i així la ignores molt sovint.

Sentir-la caure és un exercici de benestar 

i et pot deixar en estat d'un somni profund, on les seves

partícules et faran un massatge celestial.

He caminat mig món per portar-te aquesta preuada matèria 

i si mires dins hi veuràs el color més sincer que hi ha.

Si estàs enamorada hi veuràs la cara del teu estimat, que 

de tant d'amor ha omplert de llàgrimes el cor de vidre que jo t'ofereixo.

Al matí quan tot just surt el sol, la sàvia natura renta la nostre terra

amb aquesta màgica poció.

Avui, que és un dia especial per tu, et vull oferir tots el meus somnis;

Un món sense guerres, que no sigui un miratge,

una fada que vetlli per tu i els que més estimes,

que no et falti mai res,

que allà on vagis et trobi sempre,

que no vessis mai més cap llàgrima per el teu amor.

 

I sobretot, que cada dia vegis sortir el sol.