Mare

--No tombis la cantonada amb bicicleta-- va dir la mare a la filla quan aquesta tenia set anys.
--Per  què no?--va protestar la nena.
--Perquè si ho fas no et podré veure i quan caiguis i ploris, no et sentiré.
--Com saps que cauré?--va preguntar la nena en un to plorinyós.
--Totes les coses dolentes que et poden passar fora de la protecció d'aquesta casa figuren en un llibre que es diu : Les vint-i-sis portes malignes.
--No m'ho crec. Deixem veure el llibre.
--Està escrit en xinès i no l'entendries. Per això m'has de fer cas.
--Quines coses són, doncs?--va inquirir la menuda--
Digues-me les vint-i-sis coses dolentes.
La mare, però, va continuar fent mitja en silenci.
--Quines vint-i-sis coses?
La mare tampoc no va contestar.
--No m'ho vols dir perquè no ho saps¡ Tu no saps res¡
I la nena va sortir corrent, va muntar amb bicicleta i, atabalada per fugir, va caure fins i tot abans d'arribar a la cantonada.

De la novel·la de l'Amy Tan   El club de la bona estrella.

Una cançó de bressol

Dorm fillet meu,dorm.

La mare i el vent et canten una cançó.

Quan vinguin tempestes cobriré el teu cos menut amb un sostre de

petons.

Quan l'aigua de pluja et vulgui mullar et donaré sopluig amb el meu mantell,

fet de tendresa i escalfor.

Si surt la lluna cofoia per veure't, t'alçaré ben enlaire , a tocar les estrelles.

Així tots els éssers vius sabran qui ets, i sabran que t'estimo.

Dorm fillet meu, dorm.

La mare i el vent et canten una cançó,

Deixa anar els teus somnis,

perquè jo els pugui portar allà on tot és compleix,

deixa que la mare vetlli per tu,

fins que siguis un estel i puguis guiar-me

qualsevol nit d'estiu.

Dorm fillet meu,dorm.

Dedicatòria

Heus aquí la importància de les senyals,

perill ases, ases deixats anar, o aneu en compte amb els ases.

Aquesta senyal hauria d'estar posada a cada casa dels que amb tant d'afany de riquesa fan que el món sigui tan injust.

A cada casa que hi visqui un explotador .

A cada casa dels que volen fer-se seva aquesta Terra.

A tots els que posant lleis, increïblement dictades.

A tots els que fan complir ordres increïblement absurdes.

Per ells va aquesta simpàtica senyal.

Amb perdó dels ases, com animals, que són increïblement  intel·ligents comparats amb els qui va adreçada aquesta dedicatòria.

Mans de colors

Mireu el que em fet amb un llençol blanc i pintures de colors,

em dibuixat les nostres mans,

el farem servir de bandera a batalles sense dolor,

el durem per tot arreu i ningú ens farà callar,

cada un amb un color,

cada un amb un regal,

Mireu el que em fet amb un llençol blanc i pintures de colors,

Ja en tenim prou de tons foscos i tapissos blancs,

de promeses falses i mentides estúpides.

Volem posar color a la vida, i esperança als qui no els hi queda res.

al cim de tot

Mirem les muntanyes,
observem els cims més alts,
deixem que el vent s'emporti els nostres somnis,
i omplim el cos de l'energia necessària 
per fer el camí de tornada.

Avui ha sigut un dia fantàstic,
i com vells guerrers fem una ofrena als nostres deus:
un somriure i un crit ben fort als núvols.

La capseta

Fa molts anys, d'un país llunyà, ens vam emportar una caixeta de fusta.

Dins hi havia un munt de propòsits, ja sabeu que ocupen poc lloc si els deseu bé,

per això la caixa era petita, de bon portar.

Ens van dir que no la podíem obrir fins arribar a casa i així ho vam fer.

Molts pensareu que hi havia alguna joia o algun geni màgic, com si una làmpada meravellosa fos.

Doncs no, hi havia molts propòsits i prou. El millor de tots era el repte de saber triar un camí per tirar endavant una nova vida. Una vida en que ara ja érem tres i això pot semblar fantàstic i ple de colors i evidentment que ho és, però amb tota la gama de colors, inclosos els tons de grisos.

La caixeta ha anat creixent i és curiós, els propòsits també, i dels colors mai hauria dit que n'hi haguessin tants.

Però el que si us puc dir és que,sense saber-ho, a dins hi havia una joia i un màgic geni.

Música

Si algun dia deixem de caminar, que les millors notes arribin on descansarem.

I per recordar els nostres, farem sonar les mes belles guitarres i escoltarem des de l'altre riba, els cants de les sirenes que dolçament ens hauran encisat.

Siguem feliços de tenir entre nosaltres l'art màgic de la música i farem que el món giri amb perfecte harmonia.