Fa molts anys, d'un país llunyà, ens vam emportar una caixeta de fusta.
Dins hi havia un munt de propòsits, ja sabeu que ocupen poc lloc si els deseu bé,
per això la caixa era petita, de bon portar.
Ens van dir que no la podíem obrir fins arribar a casa i així ho vam fer.
Molts pensareu que hi havia alguna joia o algun geni màgic, com si una làmpada meravellosa fos.
Doncs no, hi havia molts propòsits i prou. El millor de tots era el repte de saber triar un camí per tirar endavant una nova vida. Una vida en que ara ja érem tres i això pot semblar fantàstic i ple de colors i evidentment que ho és, però amb tota la gama de colors, inclosos els tons de grisos.
La caixeta ha anat creixent i és curiós, els propòsits també, i dels colors mai hauria dit que n'hi haguessin tants.
Però el que si us puc dir és que,sense saber-ho, a dins hi havia una joia i un màgic geni.
Emocionant, la capseta... hi ha genis molt especials, molt més que no pas aquells tan simples a qui demanes un desig i prou. Genis creatius, tendres, que t'acompanyen sempre.
ResponEliminaDesitjo que després de ser tres... la vida segueixi el seu curs i que al cap de 35 anys, com ara fa que nosaltres vam ser tres... els petits nous genis us continuïn fent aprendre moltes coses i generant nous propòsits... sempre inacabables.
I tens raó els propòsits bonics ocupen poc espai... però en canvi molt de temps! ;)
Enhorabona pels propòsits bonics!
Conserva la reliquia.......es molt important tenir aquests poders a l'abast,
ResponEliminadespres del comentari de la Carme, ja no puc dir res mes
ResponEliminatan sols que m'ha encantat el teu escrit..la teva capseta i tot el que hi has sapigut trobar dins
i pensa que de vegades quan ja la creus buida del tot, descubreixes que te un sotafons i tot torna acomençar...nous proposits, noves coses per aprendre i per fer...
ets ric, felicitats