Dorm
fillet meu,dorm.
La
mare i el vent et canten una cançó.
Quan
vinguin tempestes cobriré el teu cos menut amb un sostre de
petons.
Quan
l'aigua de pluja et vulgui mullar et donaré sopluig amb el meu
mantell,
fet de
tendresa i escalfor.
Si
surt la lluna cofoia per veure't, t'alçaré ben enlaire
, a tocar les estrelles.
Així
tots els éssers vius sabran qui ets, i sabran que t'estimo.
Dorm
fillet meu, dorm.
La
mare i el vent et canten una cançó,
Deixa
anar els teus somnis,
perquè
jo els pugui portar allà on tot és compleix,
deixa
que la mare vetlli per tu,
fins
que siguis un estel i puguis guiar-me
qualsevol
nit d'estiu.
Dorm
fillet meu,dorm.
Tan importants son les lletres com el sentiment que s'hi posa
ResponEliminaDe blog en blog, en vaig descobrint de nous i si m'agraden, demano permís per fre-hi estada...
ResponEliminaM'ha agradat que un Pep i no una Josefina ( que és el que solem esperar), hagi escrit una cançó de bressol. Felicitats.
M. Roser
Molt dolça i molt tendra la cançó, Pep!
ResponEliminaBona nit i bons somnis!
El sentiment d'una mare, molt bonic.
ResponElimina