on habiten els àngels.
Escoltar la seva veu i amb la serenor dels homes savis,
contemplar les valls dels desvalguts.
Fer que la meva vida sigui acaronada per tu, bona amiga,
com el vent afalaga les tiges de blat.
Obrir de bat a bat les finestres i sentir la teva olor,
olor de infantesa, perfum de casa meva.
Obrir el meu cor i sentir que estic viu, per deixar-ho escrit
allà on habiten els àngels.
estaria prou bé poder viure així per desconnectar una mica de tot plegat
ResponEliminaPreciós el teu desig, avui el pots compartir amb la lluna.
ResponEliminaJo m´hi apunto amb els ulls tancats!
Una aferradeta ben dolça.
Bona nit, nin!
Crec que ets molt a prop d'on viuen els àngels... potser fins i tot n'has trobat algun. Perquè escrius el millor que ens pot passar a qualsevol de nosaltres: obrir el cor i sentir que estem vius!
ResponEliminaUn bon lloc per viure, per contemplar els que no han tingut aquesta sort,
ResponEliminai per obrir les finestres del cor i compartir amb ells, les vivències d'aquest petit paradís que has triat i que ara és teu...
Petons.