dimecres, 28 de desembre del 2011

Aniré pedalant sense pressa...


He vist oceans,  muntanyes molt altes i rius molt grans, però sempre recordaré la tristesa de la humanitat.
He caminat pel desert, per ciutats antigues i barris plens de pobresa i de somriures, però ploro quan penso amb la desigualtat del món.
He sentit parlar moltes llengües i totes deien el mateix, les mateixes promeses i les mateixes il·lusions.
Aniré a poc a poc, pedalant sense pressa, per veure, per plorar i per sentir la paraula esperança en totes les llengües de la terra.








9 comentaris:

  1. Potser aniria bé fer una pedalada ràpida per no veure tantes misèries i després xino xano per intentar arreglar el que podem, encara que sigui amb paraules com alegria, amor, solidaritat...o esperança com dius tu.
    La foto té molt d'encant...
    M. Roser

    ResponElimina
  2. No sé per què, o sí que ho sé una mica i se'm fa difícil d'explicar, la paraula "esperança" que té tan bona premsa i se la veu tan positiva, a mi sempre m'ha fet una mica de por... com si preferís no esperar res, o no gran cosa i tot el que vingui serà de propina... no vull pas dir que estigui bé, ni millor ni pitjor. Maneres de sobreviure.

    ResponElimina
  3. Admiro aquest pedalar suau, pausat, d'esperança.

    ResponElimina
  4. Que la esperança arribe a tota la terra.

    Feliç 2012

    ResponElimina
  5. Un pedalar màgic... com les teves paraules. Moltes gràcies pel teu comentari, m'ha emocionat... una abraçada amiga!

    ResponElimina
  6. Lindo o seu pensamento, como lindos são decerto os olhos do seu filho... Bom Ano Novo!

    ResponElimina
  7. Despres de padalar amb calma espero que les forces per una esprintada d'última hora es mantinguin intactes

    ResponElimina
  8. Al final tots som iguals i necessitem el mateix parlem l'idioma que parlem, com tu dius: esperança :)

    365 contes
    Terra de llibres

    ResponElimina