dijous, 8 de març de 2012

El Pont




Sovint a la vida ens trobem amb la difícil situació de saber si has de fer un pas endavant.
Poses el peu, et gires per controlar-ho tot, puges un esglaó, poses l'altre peu i de sobte et poses a caminar.
Mires a baix i descobreixes que hi has de posar totes les forces per no defallir en el intent, llavors sense saber com, ja ets a l'altre banda.
Hi ha dies que un pont és un petit passeig.
Hi ha dies que un petit esglaó és un gran problema.
Jo camino i observo la vida amb els seus ponts i els seus carrers, amb els seus obstacles i les seves plenituds.
Així és com m'agrada viure, passant pels ponts amb un somriure i saltant
esglaons com un nen amb sabates noves.

6 comentaris:

  1. Aixó es el que fen moltes, bajan o pujan la vida de esglaons en esglaons amb un sonriure.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ja et trobava a faltar, Pep!

      Passar els ponts amb un somriure i saltar esglaons... me l'apunto!

      Suprimeix
    2. I també m'enduc la foto per pintar-la!

      Suprimeix
  2. la facilitat de pujar graons o travessar ponts està en la capacitat de saber gestionar la seva dificultat i com no vèncer qualsevol por

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. M'agrada molt el teu optimisme. A vegades em conformo en ser capaç de sortejar les pedres que em vaig trobant, mantenint el cor el més seré possible. Una forta abraçada i feliç pont, ui... feliç cap de setmana!

      Suprimeix
  3. Això és com prendre decisions, de vegades se't fa molt difícil, però de cop i volta t'hi llences i quan te n'adones, estàs content si l'has encertada i sinó, la propera vegada intentes millorar...

    ResponSuprimeix