dissabte, 29 d’octubre del 2011

Caminar, cridar i sentir.
























Faig un pas, el camí és molt planer, massa i tot.
Deixo de pensar i un vent fred em fa sentir paraules que no vull escoltar.
Tanco els ulls i veig un núvol vermell que em recorda tan fràgil que sóc.
Crido per no sentir veus que m'escridassen, i em diuen que toqui de peus a terra.
Camino amb lleugeresa per no caure en la monotonia de viure per poca cosa.
Ara el sol m'escalfa l'esquena i amb certesa sé que tinc que aprendre a estimar tot el que m'envolta.

7 comentaris:

  1. Quin paisatge més bonic de tardò,m'encanta i les teves reflexións també.

    Una forta abraçada per que aprenguis a estimar.

    ResponElimina
  2. aixo que dius vol dir que ja en saps...
    una abraçada

    ResponElimina
  3. M'anirà bé el xarop de fum.
    Per admirar, si més no, la bella monotonia, tan ben il·lustrada per la fotografia solella.

    ResponElimina
  4. Compaginar la màgia del sommieig amb la capacitat per encarar la realitat potser és la clau per aconseguir adaptar-nos a l'entorn i, per tant, sobreviure: fantasia i realitat, aventura i rutina, ideal i material... conviuen junts i ens connecten amb la possibilitat de transformar les nostres utopies en fets concrets... penso jo, vaja!

    ResponElimina
  5. El camí massa planer a vegades també pot ser un inconvenient. Si és massa planer, al menys que sigui ben ample... per poder fer i portar amb tu tot el que t'estimes.

    M'agrada aquest final. Jo també em posaré a la feina d'estimar tot el que m'envolta... a vegades se m'obliden coses.

    ResponElimina
  6. Quin paisatge tan bucòlic, encomana placidesa...
    home, si has trobat un camí planer no et queixis i aprofita per fer una bona caminada(encara que tot sigui simbòlic), que de costeruts ja ens toca seguir-ne molts...
    I estic d'acord que hem d'aprendre a estimar el que ens envolta, perquè és el que tenim i hem d'estar satisfets de poder-ne gaudir...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina