Recordo perfectament aquesta mirada.
Amb ella vaig tenir ,al meu davant, el sentit més pur de la innocència.
L'ull que m'ha descobert al darrera de la finestra i que amb saviesa
em descriu sense paraules la tendresa de la infància, la injustícia del
tercer món i el perdó dels més pobres.
Recordo perfectament aquesta mirada.
Hi ha mirades que no s'obliden mai, Pep. La de la innocència sempre entra ben endins.
ResponEliminala innocència....no la hauriem de perdre mai, es el més autèntic que tenim
ResponEliminaun cop es perd la innocència, mai no s'oblida
ResponElimina