Mires per la finestra el pas del temps,
i penses que ja està tot fet.
Tens la mirada perduda en un somni potser de joventut,
i la saviesa de voler estimar la vida tal com l'has rebut.
Veig la imatge de la gent que s'ha fet gran amb el treball de cada dia.
I tens l'esquena doblegada per l'esforç de les eines del camp.
Duus la teva història gravada amb símbols a la cara, com els arbres vells a l'escorça del seu tronc.
però el més important es no panedir-se del que es podia haver fet i no s'ha fet. La vida es dura, però sempre la podem estovar una mica
ResponElimina