Per tu.

Aquest és un racó de casa, el que m'ha inspirat a escriure aquest post. Casa nostre és senzilla, però per nosaltres té un valor incalculable,com casa vostre, com hauria de ser per totes les persones d'aquesta terra.
Passo per davant d'aquest petit moble cada dia i us prometo que cada dia em sorprèn la sort que he tingut.
Aquesta setmana ha sigut l'aniversari d'una persona que fa molt que camina al meu costat, per ella he escrit.

Per tu,

Per la teva mirada que entra dins meu
com  els sentiments,  sense cap paraula.
Per les carícies que m'has donat i jo he guardat en el calaix de la meva ànima.
i el petons que podria classificar de mil maneres diferents.
Per les vegades que m'has perdonat,
i per les llàgrimes que han lliscat riu avall, cap el mar de la tolerància.
Per les rialles, moltes,
i  els pocs silencis, que ens han fet més forts.
Per les sacsejades i les victòries,
i el suport incondicional, sense demanar res.
Per les abraçades que m'han acaronat la pell
i tots els meus somnis fets realitat.


Per tu, amor meu,
Perquè la vida sense tu seria com un dia sense aire, sense aigua i sense sol.

Montserrat Roig

M'agrada aquesta foto teva,
el somriure, la mirada,
dius tantes coses.
I les paraules  escrites per tu,
Com t'ho podria dir ?
Avui és un dia trist, perquè sabem que faltes tu.
Però sé que a la nit, el teu estel dibuixa infinites frases
que ens donen forces per llegir, escriure i observar la vida.
Gràcies Montserrat, per haver existit.

La balança.

De bon matí tinc el costum de mesurar les feines que tinc que fer durant el dia.
Les de bon fer a un costat, les més difícils a l'altre.
Les que em passaria tot el dia i estaria encantat de dedicar tota la meva força,a un lloc.
Les que em vull treure de sobre com més aviat possible, a un altre.
Les que desitjaria fer i no em queda temps real a un plat de la balança.
Les que haig de fer, sigui com sigui, m'agradi o no m'agradi, a l'altre plat.

Fins que arriba el dia que veig clar que la balança soc jo, i puc mesurar la meva vida cap un costat o cap a l'altre.
Només haig d'afegir el pes de la voluntat i la fermesa de les meves idees allà on vulgui jo.

Quan sigui gran...

Quan sigui gran miraré al davant i m'enfrontaré als fantasmes del passat, posaré cada fulla caiguda en el seu lloc i així podré descansar de tan feixuga feina.

Pas a pas aniré endavant gaudint de totes les il·lusions guardades en el rebost de l'ànima, somriuré a les penes i ploraré a les alegries. Perquè ara sé que després d'un revolt hi ha una aventura, un somni realitzat o un tresor per descobrir.

Quan sigui gran recordaré als amics, als amors i els poetes que amb llurs versos m'han fet la vida més planera.

Si pogués viure eternament, us convidaria a caminar pel camins de la felicitat.

La capsa de llautó.

Avui vull explicar un conte.

Pels que els hi agradi escoltar relats de coses que han passat o poden passar.

Hi havia una vegada un nen petit a qui la mare li feia un munt de petons.

Tants ni va arribar a fer que aviat va perdre el compte.

Quan sortien de casa, quan la mare arribava de treballar, abans de fer mig diada, quan se'n anava a dormir, quan la lluna sortia i quan el sol deia bon dia.

Però arribar el dia que el nen és va fer gran, aquella edat que ni soms  grans ni soms petits, però tot és torna diferent. I li feia vergonya que la mare, tan pesada, li fes petons davant de tothom. Els nens a l'escola se'n reien descaradament i els altres pares comentaven que no calia tan de petoneig, que una mare ha de saber quan i com, que després  els nens surten com surten, mimats i consentits.

La mare, veient la incomoditat del seu fill, va decidir que per cada petó que ella no pogués fer, posaria un pètal de flor blanca dins una capsa de llautó.

I així van anar passant els anys, i el nen es va anar fent més gran.

El sol és va pondre moltes vegades i la lluna plena va il·luminar la nova llar que va formar.

Va ensenyar els seus fills a caçar grills, a fer rodar les rodes de la bicicleta, a saber classificar les fulles dels arbres, a no fer mal a cap bestiola, a fer cabanes amb branques seques i fulles de falguera i a creure amb fades i follets.
Els hi va ensenyar a viure amb un somriure als llavis.

Un dia, asseguts al portal de casa els hi va portar una capsa de llauna.

Al obrir-la una olor dolça va omplir l'aire que els envoltava.Al mirar dins van veure un piló de pètals blancs i una nota escrita amb lletra gran que deia: Aquí hi ha tot l'amor que no et vaig poder expressar, un pètal per cada petó.

Aquest és el regal que un dia vaig rebutjar, va dir el pare amb ulls negats, és l'amor de la meva mare i ara quan veig una flor penso amb ella amb la recança de no haver-li acceptat tot el que abans havia ignorat.

Ara dona milers de petons als seus fills i ells saben que no han de voler que ningú guardi l'amor en cap capsa de llautó.

Caminar, cridar i sentir.

Faig un pas, el camí és molt planer, massa i tot.
Deixo de pensar i un vent fred em fa sentir paraules que no vull escoltar.
Tanco els ulls i veig un núvol vermell que em recorda tan fràgil que sóc.
Crido per no sentir veus que m'escridassen, i em diuen que toqui de peus a terra.
Camino amb lleugeresa per no caure en la monotonia de viure per poca cosa.
Ara el sol m'escalfa l'esquena i amb certesa sé que tinc que aprendre a estimar tot el que m'envolta.

Xarop de fum

Xarop de fum 


indicacions:


Especialment per mal de caps de parella, estrenyiments de idees, atacs de gelosia, dolors de separació, mal d'orella per escoltar  molt sovint els consells del amic que no ho és tan, ansietat hipotecària, preocupació de  feina, nerviosisme de cap de setmana, mandra del dilluns, vertigen de vacances amb família de segon grau, calfreds per l'arribada de les festes nadalenques, migranya per dubtes a l'hora de comprar el regal a la parella, mal de coll per haver-nos empassat el que hauríem d'haver dit, vista cansada per mirar massa lluny i no veure el que tenim tan a prop, insomni per el que em dit sense pensar. 
I sobretot pels afectats per la malaltia de la infelicitat.




Posologia:


Administrar un cop al dia, abans d'anar a dormir.
És recomana fer un sopar lleuger, un caldo de verdures, si poden ser del hort de casa, una infusió ,una cullerada sopera del xarop i bona nit.


Ingredients:


Fum de castanyer barrejat amb mel de mil flors, un polsim de boira de la muntanya del somriure, una mica de l'aigua del llac de la sort, un encanteri   del mag del turó de dalt,  una gota de rosada, extracte d'amanita muscaria per somiar que tot és possible, dos grams de felicitat i l'ingredient principal que és troba al lloc més amagat de dins nostre; la sinceritat.




nota :
Degut a les retallades aquest medicament no pot ser administrat per la Seguretat Social.
Però és igual, tampoc us el receptarien.

Tingueu salut.