dilluns, 19 de setembre del 2011

El pensador


Mires per la finestra el pas del temps,
i penses que ja està tot fet.
Tens la mirada perduda en un somni potser de joventut,
i la saviesa de voler estimar la vida tal com l'has rebut.
Veig la imatge de la gent que s'ha fet gran amb el treball de cada dia.
I tens l'esquena doblegada per l'esforç de les eines del camp.
Duus la teva història gravada amb símbols a la cara, com els arbres vells a l'escorça del seu tronc.  

dissabte, 17 de setembre del 2011

Arc de Sant Martí

El morat del pastís dels comediants
El blau on viuen els dofins
El color indi d'una nit  d'estiu

El groc amb un desig lligat 
El vermell del espectacle del foc

El verd d'un matí a casa 


El taronja dels ulls d'un gat de Tarragona

dijous, 15 de setembre del 2011

El Pou


Diuen que si llences una moneda al fons es complirà un desig, i que en el reflex de l'aigua es dibuixarà el teu futur.
Jo sóc del parer que és millor oferir els teus somnis a les estrelles i del pou treure'n l'aigua fresca.

Si passeu a prop de casa, podeu veure un xic d'aigua o molta si teniu molta set.

Però no us oblideu dels somnis.....

dimarts, 13 de setembre del 2011

Sabates
























Si arribo tard a casa el primer que veig són les sabates, les conto totes, que no en falti cap, que no estiguin desaparellades, que ningú hagi perdut l'altre parell,i quan veig que tots hi som, respiro tranquil i segueixo pujant les escales.Direu que és un tic digne d'anar a cal psicòleg, però no puc fer-hi res.
Deixo les meves i ....si ja ho sé, sembla una casa desordenada, però per mi és una forma de deixar la pols del carrer a fora, la pols dels dies dolents i la brutícia que ningú es queda.
Qui vol va amb xancles i qui vol va descalç, com jo, perquè així sento el terra que més estimo a la planta dels peus,
i tot és més senzill.

dilluns, 12 de setembre del 2011

Caçador de somnis




Caçador de somnis.

Corres amunt i avall,
i jo, observador del temps
m'entretenc a dibuixar en la meva ment
les petjades que les onades esborren barroerament.

Corres amunt i avall cercant somnis
que amb la xarxa de la teva innocència 
atrapes amb alegria desfermada.
Mentrestant, les petites petjades perduraran en la meva ànima. 

dimarts, 16 d’agost del 2011

De tornada...




Quan tot està tranquil i el riu baixa al compàs
del cor,tot és més senzill.
Quan poso els dits a l'aigua fresca de la meva vida,
tot passa per el meu davant i jo, espectador que sóc,
deixo anar un somriure, agafo aire net i intento omplir de sentit
la meva existència.

dimecres, 10 de novembre del 2010

Un sostre de cartó


Recordo ara el teu rostre, quan al matí ens dèiem bon dia.
Han passat els dies i encara em pregunto on és el secret del teu somriure.
Un matí la teva filla em va demanar diners per anar a comprar una ampolla de llet.
Va sortir com un llampec i vaig pensar que valia la pena haver sigut enganyat.
L'endemà, tu em vas regalar la teva rialla i em deies gràcies sense saber que has trasbalsat la meva ànima i has fet de la meva existència un pou d'humilitat.
Dins la misèria treies la mirada de complicitat, i ara penso amb la teva casa de cartó, amb la fragilitat de les coses banals, amb la fortalesa de les persones, amb tot el que em vas dir sense emprar ni una sola paraula.
Sé que serà difícil per tu, però desitjo que un dia vegis créixer a la teva petita i fer-se una gran persona.

Asseguda a la vorera ens mostraves les teves joguines, les teves il·lusions, els teus tresors i sense saber com vas entrar a formar part del nostre petit univers.
Uns cromos, un tros de paper de colors, unes pedres de formes arrodonides..... res més, i tot era al teu sac de joguets.
Quan fa fred, quan plou, on et poses ?
Quan estàs malalta, qui et dona les medicines que la teva mare no pot comprar-te ?
Quan....

Ara venen els tres Reis, escriure una carta per tu, curteta per no donar-lis massa feina, perquè saps una cosa ?, aquest dies en tenen molta,han de repartir regals als nens que ja en tenen molts.
Els hi diré que et portin tot el que et falta, una manta, una mica d'aigua, una mica de menjar, una mica de llet, un cartó nou per sostre, una mica de medicina, una capseta petita per posar-hi les pedres noves que vagis recollint, una mica .....
El que segur que no et falta, és tot l'amor que et dona la teva mare.