Soldats de infantaria

Parlen com vells soldats fent guàrdia en la frontera del seu país.
Comenten antigues batalles i la tranquil·litat del seu posat em fa pensar que estan avesats a l'enfrontament amb tropes enemigues.
Reviuen crits de guerra i rialles de victòries difícils, com vells combatents, com generals de tropes magnànimes.
Embadalit, escolto com el vent els hi canta cançons de trobadors i els arbres aplaudeixen les seves gestes.
Són els meus millors soldats de infantaria i per ells , jo si que em faria general.

El silenci de la pau

Quanta vida que hi ha al davant,

i jo no aconsegueixo abastar-la.

Desfaig camins cercant el meu petit tresor,

i de sobte tot sembla acabar-se.

Més avall hi ha la calma, la grandesa i la immensitat del món,

el llac dels propòsits i el silenci de la pau.

 

Per tu, mare.

Ara puc escriure, fins ara m'ha sigut difícil.


I el primer que puc teclejar és per a tu, mare.

Recordo els teus passos petits i ràpids,

feinejant sempre per tot arreu.

La teva veu, prou potent per sentirte encara ara.

Les teves mans... com recordo les teves mans.

Els últims dies et vaig poder mimar, donar i sentir el teu petit batec del cor.

Ara que ja no hi ets em pesen els dies que no vaig estar prou per tu.

Les coses absurdes que no haurien de passar mai al davant dels sentiments.

Recordo l'últim ball, a la teva habitació mentres t'aguantava per canviar el llençols, com una nina, com la meva fada que has sigut sempre.

L'últim petó, el que va volar cap el petit estel dins la meva nit, dins el meu particular univers.

Ara camino per camps daurats pel sol,

somio que m'abraces, i una dolça llàgrima, l'única que arribarà on la mar acarona les ànimes et duu tot el meu amor.

Gràcies, mare. Per donar-me la vida.

29 de juliol 2012

Ahir al vespre nosaltres hi érem.

Molts hi érem.

Per proclamar els nostres drets, per dir ben alt que som una Nació.

Ells fan el sord, però ho tenen clar qui som i com som.

Volem la nostre Terra independent i lliure, i això els hi fa por.

Haurem de vigilar els corbs negres que mansament i amb molta hipocresia dansen al voltant dels qui proclamem la llibertat.

Som un poble que estima la pau i per això ens han doblegat moltes vegades, però em de ser forts i aixecar-nos en cada caiguda.

Visca la Terra,

visca la pau,

visca Catalunya.

Circ de carrer

Ahir va ser un dia de circ.

Festival de colors i de rialles.

Un dia on vam oblidar els maldecaps i vam recordar que fàcil és dedicar el temps en gaudir de l'espectacle de carrer que ens van oferir els mags de la vida i els equilibristes del somriure.

Ahir va ser un dia de circ a la Bisbal, un dia al mig de molta gent que sap que en el món encara hi ha màgia.

Als prínceps del món

Sou els pàries de la Terra i tot i així sou els hereus de la grandesa de la vida.

Amb vosaltres vaig aprendre a donar valor a les coses més simples.

Una gota d'aigua, una fulla de color o el perfum d'una flor.

Ara que els homes rics tenen por, ara que els diners ens fan més febles,

ara recordo les vostres rialles.

Com puc agrair-vos el fer-me veure que obrint una finestra, puc sentir l'olor dels camps, dels boscos i de les muntanyes.

M'heu ensenyat a mirar el meu interior i saber desar els sentiments,

per no fer-me mal i no fer-ne als altres.

Ara que els poderosos trontollen al perdre uns pocs diners,

i al saber-se pobres de valors, que per cert mai han tingut, tremolen de feblesa.

Ara és quan veig clar qui sou realment vosaltres.

Sou els verdaders prínceps del món i algun dia tothom ho sabrà.

Veig que has encès la llàntia de la teva llar.

Vindré ràpidament abans no s'acabi el dia.

Parlarem de la vida i dels secrets de l'ànima, parlarem de les estrelles,

parlarem dels somnis i dels records.

Amb tu viuré la nit, quan s'apagui la claror.

I amb tu aprendré a gaudir dels moments més dolços del amor.