dimarts, 13 de desembre del 2011

Aquest dies he rebut felicitacions de Nadal, però la que més m'ha agradat és aquesta que hi ha els ulls del meu fill. Potser és amor de pare, però perdoneu si faig del meu judici el veredicte més encertat del món.
Algun dia us explicaré el que hi veig en aquesta mirada, però es que ara mateix no trobo cap paraula per definir  
el que he descobert entre les branques d'aquests preciosos arbres.

5 comentaris:

  1. quedes totalment perdonat per encertar el veredicte. Quan trobis les paraules estarem esperant llegir-les

    ResponElimina
  2. Preciosos arbres que amaguen i descobreixen al mateix temps aquesta mirada.

    :)

    ResponElimina
  3. Aquets arbres amb les seves brancas amangan tantes coses com la mirada del teu fill que un dia segur ens podràs definir.

    Bon Nadal i un fort petó.

    ResponElimina
  4. La trobo preciosa i és que, què hi ha més bonic que la mirada d'un infant...ens parla de tendreses, d'il·lusions per descobrir, de l'alegria de viure...
    Petons i Bon Nadal,
    M. Roser

    ResponElimina
  5. Que tingueu molt bon Nadal, Josep.
    Aquest esguard t'espera.

    ResponElimina