És un camí antic, per on passa molta gent, tan en dies de pluja com en dies de fred, tan en dies de calor com de jornades alegres.
En un racó, sota una pedra, s'hi amaga la promesa d'un soldat que ha jurat tornar a casa.
Brillant al terra hi ha una llàgrima del nen que corre perdut cap a casa.
De les branques dels arbres es gronxen les rialles dels joves enamorats que el temps se'ls hi ha aturat.
I el vent em porta les veus alegres de la família que torna de festa de la vall de la infantesa.
De tantes vides que hi han passat,el camí s'ha fet a la seva mida, com passa sovint amb moltes altres coses.
si les lloses de pedra ens poguessin parlar........
ResponEliminaNo només parlen les pedres, en aquest text... :) parla el camí, els arbres, el vent... és bonic!
ResponEliminaalguna cosa així com records de la infància !!!
ResponEliminaGracies.
fan ganes de pendre aquest cami i pasejar per les seves histories..
ResponEliminaanem?
Vénen ganes d'agafar aquest camí i viure'n una de pròpia d'història...
ResponEliminaUn apunt bonic, Pep!