Vull apendre del temps passat,
i recordar els meus amics.
Llençar pedres al aigua,
caminar per la sorra,
jocs d'infants, amistats sinceres, rialles nobles,
i una eternitat per al davant.
He après dels amics i del temps,
i contemplo la vida cada segon,
amb tranquil·litat,
perquè sé que ells estàn al meu costat.
Que importants que arriben a ser els amics...
ResponEliminaM'ha agradat molt aquesta dedicatòria! :-)
Molt maca aquesta poesia dedicada als amics. Realment en són molt d'importants. A vegades qui més t'acompanya.
ResponEliminaI no descuidem de cuidar-los!!!!
ResponEliminaMuy bonita entrada, tierna, cierta.,et
ResponEliminaY los comments tambien.
Gracies.........