dissabte, 25 d’agost del 2012

El silenci de la pau


















Quanta vida que hi ha al davant,
i jo no aconsegueixo abastar-la.
Desfaig camins cercant el meu petit tresor,
i de sobte tot sembla acabar-se.
Més avall hi ha la calma, la grandesa i la immensitat del món,
el llac dels propòsits i el silenci de la pau.





 














dimarts, 21 d’agost del 2012

Per tu, mare.



Ara puc escriure, fins ara m'ha sigut difícil.


I el primer que puc teclejar és per a tu, mare.

Recordo els teus passos petits i ràpids,

feinejant sempre per tot arreu.

La teva veu, prou potent per sentirte encara ara.

Les teves mans... com recordo les teves mans.

Els últims dies et vaig poder mimar, donar i sentir el teu petit batec del cor.

Ara que ja no hi ets em pesen els dies que no vaig estar prou per tu.

Les coses absurdes que no haurien de passar mai al davant dels sentiments.

Recordo l'últim ball, a la teva habitació mentres t'aguantava per canviar el llençols, com una nina, com la meva fada que has sigut sempre.

L'últim petó, el que va volar cap el petit estel dins la meva nit, dins el meu particular univers.

Ara camino per camps daurats pel sol,

somio que m'abraces, i una dolça llàgrima, l'única que arribarà on la mar acarona les ànimes et duu tot el meu amor.

Gràcies, mare. Per donar-me la vida.

dilluns, 30 de juliol del 2012

29 de juliol 2012



Ahir al vespre nosaltres hi érem.
Molts hi érem.
Per proclamar els nostres drets, per dir ben alt que som una Nació.
Ells fan el sord, però ho tenen clar qui som i com som.
Volem la nostre Terra independent i lliure, i això els hi fa por.
Haurem de vigilar els corbs negres que mansament i amb molta hipocresia dansen al voltant dels qui proclamem la llibertat.
Som un poble que estima la pau i per això ens han doblegat moltes vegades, però em de ser forts i aixecar-nos en cada caiguda.
Visca la Terra,
visca la pau,
visca Catalunya.

dilluns, 16 de juliol del 2012

Circ de carrer

















Ahir va ser un dia de circ.
Festival de colors i de rialles.
Un dia on vam oblidar els maldecaps i vam recordar que fàcil és dedicar el temps en gaudir de l'espectacle de carrer que ens van oferir els mags de la vida i els equilibristes del somriure.
Ahir va ser un dia de circ a la Bisbal, un dia al mig de molta gent que sap que en el món encara hi ha màgia.



dijous, 12 de juliol del 2012

Als prínceps del món


Sou els pàries de la Terra i tot i així sou els hereus de la grandesa de la vida.
Amb vosaltres vaig aprendre a donar valor a les coses més simples.
Una gota d'aigua, una fulla de color o el perfum d'una flor.
Ara que els homes rics tenen por, ara que els diners ens fan més febles,
ara recordo les vostres rialles.
Com puc agrair-vos el fer-me veure que obrint una finestra, puc sentir l'olor dels camps, dels boscos i de les muntanyes.
M'heu ensenyat a mirar el meu interior i saber desar els sentiments,
per no fer-me mal i no fer-ne als altres.
Ara que els poderosos trontollen al perdre uns pocs diners,
i al saber-se pobres de valors, que per cert mai han tingut, tremolen de feblesa.
Ara és quan veig clar qui sou realment vosaltres.
Sou els verdaders prínceps del món i algun dia tothom ho sabrà.

dilluns, 9 de juliol del 2012


Veig que has encès la llàntia de la teva llar.
Vindré ràpidament abans no s'acabi el dia.
Parlarem de la vida i dels secrets de l'ànima, parlarem de les estrelles,
parlarem dels somnis i dels records.
Amb tu viuré la nit, quan s'apagui la claror.
I amb tu aprendré a gaudir dels moments més dolços del amor.


dissabte, 30 de juny del 2012

Un dia sabrem que tots soms iguals















Aquest escrit el dedico a una persona que  un dia en un partit de futbol, va dir a un company del meu fill, que te dotze anys, i després d'una falta de les moltes que és fan en aquest joc, i veient que aquest company era africà.
Que si no sabia les regles del joc, que fes el favor de marxar del nostre país.
No vull recordar el rostre de la persona, ni la seva veu, ni li desitjo res personalment.
Només dir-li que jo estic encantat que el meu fill  tingui com a company  aquest nen africà.

Juliol de 1999 Poura (Burkina Faso)


Poura, deu del matí, em llevo una mica adormit, ahir a la nit vam arribar tard a la casa dels amics de la Djene i després de presentar-nos i fer un mos vam dormir en el que era, estic segur, el llit del matrimoni de la casa.
Ara al matí ja fa una calor humida i veig que el poble està en plena activitat.
M'he quedat sense tabac, i la veritat no sé per on començar a caminar per anar a comprar-lo. 
Tot és, per la meva limitada experiència, un clar exemple de desordre urbanístic. Més tard veuré que el que estava limitat era jo.
La Djene, coneixent-me em diu: espera't que t'acompanyarà el fill de la casa, en Sergi, que te sis anys.
Anem avall, per carrers sense cap nom, voltats de barraques on viu, treballa i malviuen molta gent.
Arribem a un encreuament i suposo que en Sergi al veure que jo anava a pas de processó de setmana santa, contemplant cada racó de vida i d'espectacle, em diu : Espera't aquí, donem diners i ara te'l porto el tabac.
Després de poca estona, torna i em dona el paquet i el canvi.
Li dono les gràcies i el canvi li dic que se'l quedi.
Surt corrents i penso que en el fons tots els nens són iguals.
Torno enrere i pensant amb les meves coses no m'adono que ja tinc al petit Sergi al meu costat i amb una ma enlaire m'ofereix un paquet embolicat i fumejant olor d'espècies.
Al obrir-lo veig que hi ha trossets de carn rostida , i amb una veu fluixa em diu: és per tu, amic meu ¡¡
Seguidament vaig pensar que la vida és plena de regals.
Vam tornar tots dos rient i menjant deliciosa carn rostida.