L'únic que vull, dues xancles per caminar, un llàpis per escriure, una mirada per compartir, i l'immens plaer de viure en els llocs on sé que hi tinc amics.
dimarts, 21 d’agost del 2012
Per tu, mare.
Ara puc escriure, fins ara m'ha sigut difícil.
I el primer que puc teclejar és per a tu, mare.
Recordo els teus passos petits i ràpids,
feinejant sempre per tot arreu.
La teva veu, prou potent per sentirte encara ara.
Les teves mans... com recordo les teves mans.
Els últims dies et vaig poder mimar, donar i sentir el teu petit batec del cor.
Ara que ja no hi ets em pesen els dies que no vaig estar prou per tu.
Les coses absurdes que no haurien de passar mai al davant dels sentiments.
Recordo l'últim ball, a la teva habitació mentres t'aguantava per canviar el llençols, com una nina, com la meva fada que has sigut sempre.
L'últim petó, el que va volar cap el petit estel dins la meva nit, dins el meu particular univers.
Ara camino per camps daurats pel sol,
somio que m'abraces, i una dolça llàgrima, l'única que arribarà on la mar acarona les ànimes et duu tot el meu amor.
Gràcies, mare. Per donar-me la vida.
dilluns, 30 de juliol del 2012
29 de juliol 2012
Ahir
al vespre nosaltres hi érem.
Molts
hi érem.
Per
proclamar els nostres drets, per dir ben alt que som una Nació.
Ells
fan el sord, però ho tenen clar qui som i com som.
Volem
la nostre Terra independent i lliure, i això els hi fa por.
Haurem
de vigilar els corbs negres que mansament i amb molta hipocresia
dansen al voltant dels qui proclamem la llibertat.
Som
un poble que estima la pau i per això ens han doblegat moltes
vegades, però em de ser forts i aixecar-nos en cada caiguda.
Visca
la Terra,
visca
la pau,
visca
Catalunya.
dilluns, 16 de juliol del 2012
Circ de carrer
Ahir
va ser un dia de circ.
Festival
de colors i de rialles.
Un
dia on vam oblidar els maldecaps i vam recordar que fàcil és
dedicar el temps en gaudir de l'espectacle de carrer que ens van
oferir els mags de la vida i els equilibristes del somriure.
Ahir
va ser un dia de circ a la Bisbal, un dia al mig de molta gent que
sap que en el món encara hi ha màgia.
dijous, 12 de juliol del 2012
Als prínceps del món
Amb
vosaltres vaig aprendre a donar valor a les coses més simples.
Una
gota d'aigua, una fulla de color o el perfum d'una flor.
Ara
que els homes rics tenen por, ara que els diners ens fan més
febles,
ara
recordo les vostres rialles.
Com
puc agrair-vos el fer-me veure que obrint una finestra, puc sentir
l'olor dels camps, dels boscos i de les muntanyes.
M'heu
ensenyat a mirar el meu interior i saber desar els sentiments,
per
no fer-me mal i no fer-ne als altres.
Ara
que els poderosos trontollen al perdre uns pocs diners,
i
al saber-se pobres de valors, que per cert mai han tingut, tremolen
de feblesa.
Ara
és quan veig clar qui sou realment vosaltres.
Sou
els verdaders prínceps del món i algun dia tothom ho sabrà.
dilluns, 9 de juliol del 2012
Veig
que has encès la llàntia de la teva llar.
Vindré ràpidament abans no s'acabi el dia.
Parlarem
de la vida i dels secrets de l'ànima, parlarem de les
estrelles,
parlarem
dels somnis i dels records.
Amb
tu viuré la nit, quan s'apagui la claror.
I
amb tu aprendré a gaudir dels moments més dolços
del amor.
dissabte, 30 de juny del 2012
Un dia sabrem que tots soms iguals
Aquest
escrit el dedico a una persona que un dia en un partit de futbol, va dir a un
company del meu fill, que te dotze anys, i després d'una falta
de les moltes que és fan en aquest joc, i veient que aquest
company era africà.
Que
si no sabia les regles del joc, que fes el favor de marxar del nostre
país.
No
vull recordar el rostre de la persona, ni la seva veu, ni li desitjo
res personalment.
Només
dir-li que jo estic encantat que el meu fill tingui com a
company aquest nen africà.
Juliol de 1999 Poura (Burkina Faso)
Poura,
deu del matí, em llevo una mica adormit, ahir a la nit vam
arribar tard a la casa dels amics de la Djene i després de
presentar-nos i fer un mos vam dormir en el que era, estic segur, el
llit del matrimoni de la casa.
Ara
al matí ja fa una calor humida i veig que el poble està
en plena activitat.
M'he
quedat sense tabac, i la veritat no sé per on començar
a caminar per anar a comprar-lo.
Tot és, per la meva limitada
experiència, un clar exemple de desordre urbanístic.
Més tard veuré que el que estava limitat era jo.
La
Djene, coneixent-me em diu: espera't que t'acompanyarà el fill
de la casa, en Sergi, que te sis anys.
Anem
avall, per carrers sense cap nom, voltats de barraques on viu,
treballa i malviuen molta gent.
Arribem
a un encreuament i suposo que en Sergi al veure que jo anava a pas
de processó de setmana santa, contemplant cada racó de
vida i d'espectacle, em diu : Espera't aquí, donem diners i
ara te'l porto el tabac.
Després
de poca estona, torna i em dona el paquet i el canvi.
Li
dono les gràcies i el canvi li dic que se'l quedi.
Surt
corrents i penso que en el fons tots els nens són iguals.
Torno
enrere i pensant amb les meves coses no m'adono que ja tinc al petit
Sergi al meu costat i amb una ma enlaire m'ofereix un paquet
embolicat i fumejant olor d'espècies.
Al
obrir-lo veig que hi ha trossets de carn rostida , i amb una veu
fluixa em diu: és per tu, amic meu ¡¡
Seguidament
vaig pensar que la vida és plena de regals.
Vam
tornar tots dos rient i menjant deliciosa carn rostida.
dimecres, 20 de juny del 2012
Calaix de memòria
Fa
dies que faig endreça, miro fotos de antics viatges i passo
fulls de llibres llegits, potser amb la calor em venen ganes de
tenir-ho tot al seu lloc.
L'hivern
és per estar a vora el foc i escoltar música, i
ara que arriba el temps d'anar amb xancles, ves per on em dedico a
buscar records. Com si el meu cos em demanés canvi de costums.
He
trobat una foto de qui va ser un dels meus primers amors, i és
clar començo a contar els anys que fa d'això. Molts,
però encara recordo els seus cabells llargs, i seguidament em
ve al cap la cançó “La noia del país del nord”
de Els Miralls de Dylan.
Poso
la música. Com passa el temps¡¡¡
Potser
hi ha coses que no tornaria fer, altres les faria amb més
intel·ligència, altres segur que no ho faria amb tanta
innocència, però el que estic segur és que sóc
feliç de haver estimat a qui he volgut.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

