Aquest dies he rebut felicitacions de Nadal, però la que més m'ha agradat és aquesta que hi ha els ulls del meu fill. Potser és amor de pare, però perdoneu si faig del meu judici el veredicte més encertat del món.
Algun dia us explicaré el que hi veig en aquesta mirada, però es que ara mateix no trobo cap paraula per definir
el que he descobert entre les branques d'aquests preciosos arbres.
L'únic que vull, dues xancles per caminar, un llàpis per escriure, una mirada per compartir, i l'immens plaer de viure en els llocs on sé que hi tinc amics.
dimarts, 13 de desembre del 2011
dijous, 8 de desembre del 2011
Caminant
Estimo el color de les fulles, estimo els arbres, estimo l'aire fresc, estimo la sorra del camí, estimo els núvols,
estimo el vent, estimo la pluja, estimo l'aigua, estimo tots els animals.
Si hi hagués una mesura per saber la quantitat d'amor que hi tinc guardat en el meu cor, l'escriuria en cada fulla dels arbres, ho anotaria en un paper tan lleuger que el vent se'l emportaria fins els núvols i potser un dia els meus llavis dibuixaran un somriure de felicitat en saber que tot està al seu lloc.
dimarts, 6 de desembre del 2011
La Marató
Un dia d'aquest vaig seguir un reportatge de com havien fet el disc de la Marató i em va sorprendre enormement la bondat de la gent. I és en instants com aquests que crec en la vida, en les persones, en el que poden fer un col·lectiu amb una voluntat de ferro, al cercar ajuda per els seus, per els desconeguts.
Va haver un moment que una mare explicava la seva trista i a l'hora valenta experiència amb el seu fill i vaig plorar d'emoció, plorava d'amagat perquè no sabia com dir que estava orgullós de ser un esser humà i que per fi podia anar pel carrer amb el cap ben alt i cridar amb veu forta: jo pertanyo al grup de gent que sap estimar la vida.
Al anar a dormir, el meu cor bategava tranquil, per una nit vaig poder agafar el son i sentir les onades d'un mar d'esperança.
dijous, 1 de desembre del 2011
Cel blau
Algun
dia endreçaré els pensaments, els enfilaré en un
estel i tu, princesa del món, seràs testimoni de tan banal proesa.
En
el teu cel blau deixo per penyora la meva ànima, i pres de tu,
observo l'univers en les serenes nits i les dolces albades.
dimecres, 23 de novembre del 2011
Benvinguts
Benvinguts.
Benvinguts
sigueu al món dels somnis.
Passeu,
passeu, sereu rebuts amb dolços i caramels, us enlluernaran
les estrelles i poc a poc us sentireu enduts per el vent.
La
casa que us obre les portes de bat a bat no hi ha reixes ni
entrebancs, només tobogans i
garlandes.
Missatges
de bons propòsits penjats als arbres i cançons per
treure la mandra als que tinguin son.
No
feu maletes, allà on us dic jo no hi fa falta res, unes mans
per acaronar les flors i uns llavis per fer petons.
Deixeu
les pertinences endreçades i fem camí cap el circ de la
il·lusió. Seguiu el cor que allà on us porti hi
ha la pau tan desitjada.
I
no us oblideu d'una cosa molt important, no porteu la rancúnia
i la por, deixeu-la a qualsevol cantonada i camineu lleugers que la
vida és vostra.
diumenge, 20 de novembre del 2011
La pluja
La pluja neteja els carrers de la pols dels dies secs,
cau sense fressa i esbandeix totes les consciències.
Camino sense cap escut, vull que tot llisqui avall
cap a en un món de fantasia i deixo que els somnis, com gotes d'aigua,
s'emportin el meus pensaments obscurs.
dijous, 10 de novembre del 2011
Per tu.
Aquest és un racó de casa, el que m'ha inspirat a escriure aquest post. Casa nostre és senzilla, però per nosaltres té un valor incalculable,com casa vostre, com hauria de ser per totes les persones d'aquesta terra.
Passo per davant d'aquest petit moble cada dia i us prometo que cada dia em sorprèn la sort que he tingut.
Aquesta setmana ha sigut l'aniversari d'una persona que fa molt que camina al meu costat, per ella he escrit.
Per tu,
Per la teva mirada que entra dins meu
com els sentiments, sense cap paraula.
Per les carícies que m'has donat i jo he guardat en el calaix de la meva ànima.
i el petons que podria classificar de mil maneres diferents.
Per les vegades que m'has perdonat,
i per les llàgrimes que han lliscat riu avall, cap el mar de la tolerància.
Per les rialles, moltes,
i els pocs silencis, que ens han fet més forts.
Per les sacsejades i les victòries,
i el suport incondicional, sense demanar res.
Per les abraçades que m'han acaronat la pell
i tots els meus somnis fets realitat.
Per tu, amor meu,
Perquè la vida sense tu seria com un dia sense aire, sense aigua i sense sol.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
