diumenge, 18 d’octubre del 2009

les dues habitacions de l'ànima



Es divendres a la nit, intento dormir.
Em poso al llit i poc a poc tanco els ulls.
La son m'ha vençut ...
Vaig per una casa que  s'assembla a la meva i veig dues portes que duen a dues habitacions.

Entro en una.
Hi ha desats tots els bon records; una abraçada de la mare,(tendríssima).El meu primer joguet,(meravellós). 
La meva primera bicicleta, (súper ràpida).El primer petó, (fantàstic).La primera novia,(una deessa).La primera feina,(benvinguda sigui).El primer cotxe, (una màquina).El primer viatge lluny,(com obrir una finestra al exterior i veure que el món és infinit).La primera companya, (l'única). Abraçar  el meu fill,(un moment especial).Agafar un jersei vell, uns texans encara més vells i passejar per la platja de la meva infància, trepitjant la sorra molla d'un matí d'hivern,(plenitud).Una posta de sol,(compartida).El primer cop que vaig sentir una rialla del meu fill,(una llàgrima i un sentit de responsabilitat immens).El retrobament amb un vell amic, (veritable alegria).Haver donat sense esperar res ,(difícil i en contades ocasions, però molt gratificant ).
Passejar sol,perdut, per un barri d'una ciutat estranya (saber qui soc, realment).

Em sento com si flotés per un mar de tranquil·litat 

Entro a l'altre habitació.
El primer joguet trencat,(culpa del meu germà).El primer càstig a l'escola,(culpa del meu company de taula).
El primer desengany amorós,(el cor trencat).La primera borratxera(mal de cap).La mort d'un company(desesperació).Un pas en fals (remordiment).Un sentit de culpa (un estat catatònic ):Una nit sense  dormir (un dia perdut).
 Un noi  en una habitació d'hospital, abraçat a una noia explicant-se els seus secrets, diagnòstic; càncer.
Vuit dies, només vuit dies. (Tristesa).
Mirar amb impotència com la fam i la misèria expandeixen el seu reialme per mig món,(més tristesa).
Em desperto,obro els ulls  i tinc la sensació que m'he perdut en un mar de somnis.
poc a poc agafo  consciència i recordo que avui és dissabte i com cada dissabte haig de fer endreça de la casa.
 Avui començaré per les dues habitacions de la meva l'ànima.

dimecres, 7 d’octubre del 2009

Aquest és el camí que porta a casa.


Aquest és el camí que porta a casa.
Potser a vosaltres us assemblarà un camí com qualsevol,
però és ben cert que si mai us hi perdeu, estareu encantats de haver-lo fet.
Passa per llocs voltats de pins, camps i fonts.
No és massa llarg, quatre quilòmetres i deixes el terra d'asfalt per seguir per un de sorra.
És preferible fer-lo de matinada o bé cap a la vesprada, quan les llums engalanen els marges i la fresca et fa sentir més viu.
Pots anar-hi amb bicicleta o amb cotxe, però és millor anar a peu.
Saludeu als pocs veïns que aneu trobant, els que viuen en aquesta vall solen ser amables amb els foresters, i si us creueu amb una bestiola no tingueu por, segur que elles en tenen més que vosaltres.
I us recomano fer tot el camí sense dir res, pensant i escoltant, respirant i deixant anar la ment més amunt dels arbres que us envolten.
Aquest és el camí que porta a casa.

diumenge, 4 d’octubre del 2009

Esperits del bosc














Qui diu que no existeixen els esperits del bosc.
El que passa és que no tothom els veu.
Nosaltres vam agafar-ne un.
Era d'un blau intens, amb ales fines i llargues potes.
Portava una bossa al costat esquerra i ens va dir, amb veu de follet, que a dins i duia pols d'estrella.
Element bàsic per guarir la melancolia dels enamorats.

dilluns, 21 de setembre del 2009

Estiu que s'acaba


Com tots sabem, l'any te quatre estacions i de les quatre les que més m'agraden son la primavera i la tardor.
Crec que son les que donen pas a temps més absoluts, temps de transició i potser temps de reflexió.
En tot cas si al estiu li treus les vacances, em queda un mes de una calor física i una deixadesa anímica important.
Enfilarem la tardor i us proposo un canvi de mentalitat, fem que els que tenen el poder o es pensen que el tenen, aturin els rellotges i mirin els seus objectius i escoltin el silenci del dels seus actes.
que fixin la mirada en un punt del horitzó, i allà on creguin que és un miratge, just allà hi ha un nou món.

dissabte, 18 de juliol del 2009

El Surós


Des de aquesta casa veiem el mar, les muntanyes que envolten la nostra ciutat, veiem el cel i des de fa poc veim la MAT, coses de la modernitat, diuen.
També es el nostre racó de tranquil·litat, i des de aquí podeu fer rutes a peu molt interessants.
Però la raó del missatge, es preguntar-me si es necessari enforquillar la muntanya de torres de ferro i cablejar la terra per una modernitat que si més no es molt dubtosa.
Crec que qui no respecta la terra, no pot ser bona persona.